Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Dubtes

joanperello | 09 Febrer, 2009 21:18 | facebook.com google.com twitter.com

Diumenge, 3 de febrer

Tot i que vaig anunciar en un post d'aquests darrers dies que estava a punt d'iniciar la lectura de la novel·la de Joan F.Mira, El professor d'història, he de confessar que no hi vaig pegar una estirada llarga. Això no vol dir que no m'interessi, hi duc una cinquantena de pàgines. El que va passar és que, en un moment determinat, vaig deixar la lectura qui sap si inquiet per alguna de les coses que hi llegia, qui sap si per mor que en Mira ens retrata a tots, qui sap si em vaig veure com el vell professor, travelant per mor d'haver topat la seva mirada el bes de dues joves lesbianes a l'institut, qui sap si perquè reflexiona sobre el seu pas per les velles aules franquistes, amb l'olor rància de les sotanes, qui sap si perquè arriba una edat en que es fa realitat el vers de Gil de Biedma que ens recorda que ara la vida ja va de debò, qui sap perquè tenia ganes de recuperar un vers que havia escrit de manera automàtica, plagiant la meva joventut, i tenia interès en retrobar-lo per corregir-ne l'excès, l'ímpetu, qui sap si perquè hi havia el partit del Barça, un partit amb cert tel de nostàlgia per allò de n'Enrique Castro, Quini, ara amb discretes seqüeles de càncer de gola, assegut a la banqueta, envellit com tots nosaltres, qui sap si hi havia assumptes de rutina domèstica, qui sap si amb tot plegat i malgrat la victòria futbolística em quedava un mal cos de no haver aprofitat les hores del diumenge. Potser, tornant a Mira, o al seu personatge, ens queden massa rastres d'una educació religiosa on el sentiment de culpa ens fa febles. Amb cinquanta pàgines mal comptades el professor Mira ja m'ha fet un fresc de tota una generació. Els seus personatges, com jo mateix, caminam abatuts per la vida quotidiana. Hi ha una gran explossió a qualque lloc del món i no acabam d'entendre res del que passa al nostre entorn. El millor que pot passar-te és seguir mantenint dubtes. Vivim a un país sense capacitat de lideratge com ens feia avinent en Guillem Frontera a un dels seus articles de fa pocs dies. "Una persona és un líder quan el ciutadà, en un moment de dubte, es pregunta què deu opinar aquesta persona". Tenc el meu dubte i no sé a qui preguntar.

Comentaris

  1. Llorenç
    Dubtes

    En Mira és un mestre. Tal volta, en lloc de cercar líders polítics, hem d'escoltar literats com ell i intentar viure la vida amb una mica de dignitat. També pots escoltar en Biel Majoral i en Guillem Frontera.

    Llorenç | 10/02/2009, 08:00
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS