Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Perec, Vila Matas, Esperança Camps...

joanperello | 26 Gener, 2009 21:10 | facebook.com google.com twitter.com

Les flors del jardí parlen en veu tan baixa que es fa difícil e

Diu Esperança Camps al seu article d'avui que ha quedat penjada d'un article de Vila Matas publicat a El País dissabte passat. No m'estranya. Vila Matas és un dels millors narradors en llengua castellana i no només ho demostra als seus llibres, sinó també als articles de premsa com l'esmentat. El seu món, emperò, sempre és el mateix: la literatura, els escriptors. Qualcú em va dir en certa ocasió, defensant jo l'obra de Vila Matas, i ell dejectant-la, que les novel·les d'aquest autor només interessen als escriptors. Potser hi ha una part de raó però jo crec que la lectura de Vila Matas ens obri més els horitzons perquè cita molts autors i fa créixer l'interés cap a molts d'ells. Potser és vera que molts d'aquests escriptors siguin a la mida de Vila Matas, però jo personalment no en record ni un que, una vegada llegit, no m'hagi interessat per un o altre concepte. Una altra de les virtuts és el de fer-nos fer memòria de les nostres pròpies lectures. Hi ha un caramull d'autors dels qui ja no ens recordam mai. Avui, gràcies al blog d'Esperança Camps he llegit l'article esmentat i un dels noms que hi surt és el de Georges Perec (1936-1982), un escriptor que vaig llegir a finals dels vuitanta i del que avui a penes en sent parlar ni veig als prestatges de les llibreries. Es clar que no és un escriptor comercial. Més aviat podem dir que és un escriptor de risc. La seva principal obra és La Vie Mode d'Emploi (1978). M'ha agradat recordar aquest autor i molt especialment, aquest llibre que qualcú va definir com a llibre en moviment. Diu Vila Matas, a l'article d'El País, que l'obra de Perec té vocació de catàleg. També és un puzzle d'una casa i amb tots els personatges imaginables, així com un homenatge als grans creadors i no se n'amaga gens al post scriptum d'anomenar a tots aquells a qui ha citat, alguna vegada amb modificacions. Per damunt de tot, la paraula. Joc de paraules. Paraules per recrear la imaginació.

Comentaris

  1. esperança
    Re: Perec, Vila Matas, Esperança Camps...

    gràcies, Joan.
    A mi també m'agrada molt Vila-Matas. Sobre tot m'agrada quan reflexiona sobre el fet d'escriure o el no escriure, com els bertlebys que diu que coneix... Aquest article concret em va encantar perquè també menciona Roberto Bolaño, que és un dels autors a qui admir molt, i que fa molt bé això de parlar dels llibres que s'inventa. És pura ficció!!!
    ens anam llegint,
    una abraçada

    esperança | 26/01/2009, 21:50
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS