Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Tenerife

joanperello | 21 Octubre, 2008 17:40 | facebook.com google.com twitter.com

He viatjat de Gran Canària a Tenerife (Los Rodeos) amb avió d’hèlix, l’habitual als desplaçaments entre aquestes illes. Record que fa uns anys es va generar una certa polèmica per aquests aparells, ja que sembla que només podem volar a les Balears amb jet. Es com un mal vici de nous rics. Lamentablement, una vegada a Los Rodeos, no m’he pogut desplaçar a fer un volt per La Laguna, probablement la ciutat més bella de les Illes Canàries, perquè després de les feines que tenia a l’aeroport m’havia de dirigir a l’altra aeroport, al sud de l’illa, el Reina Sofia. Poc més de seixanta quilòmetres separen ambdós aeroports, amb una autopista que d’ençà que la conec està en obres. A vegades tenc la sensació que el president de les Islas Canarias és Jaume Matas. El creixement desmesurat, sense control urbanístic, així com les obres de gran envergadura, ho dóna a entendre. Fluixet fluixet es comenta que els fiscals anti-corrupció no gosen a venir a fer feina a aquestes illes de l’Atlàntic. Als panells informatius de l’autopista el termòmetre marcava 28º. El meu acompanyant, en Rainer, un alemany afincat a Güimar, mena l’auto respectant escrupolosament els indicatius de velocitat. Ho agraesc perquè aquesta autopista és molt perillosa per diversos motius: sempre hi ha obres, els tinerfenys corren i fa vent normalment, tot i que avui era molt moderat. Hem dinat a El Médano, una platja que han fet famosa els windsurfistes, a Casa Avencio. Ens hem repartit un bocinegro acompanyat d’un vi blanc sec de les vinyes de les muntanyes, ecòlogic, anomenat Frontos, de bon bevent. Altra vegada llegesc i record Juan Cruz:

 "Al llegar al Médano quise ir a la orilla de la playa menuda, rústica y descuidada que hay ante mi casa; había bajado la marea, y me gusta ver allí los charcos, el tono de las piedras cuando atardece y se vuelven de oro y de plata las aguas chiquitas que van y vienen en los charcos. Hay una roca que tiene la forma de una mano, que yo llamo la mano de Chillida, ante la que me gusta estar en un rato. Mientras lo hacía ayer sentí que me estaba despidiendo de agosto y del verano, y sentí el aire melancólico y febril del viento en la playa como una mano que cerraba definitivamente la ilusión con la que siempre se abre el verano, la ilusión de que el sol, el tiempo y la vida que se hace junto al mar le dan a la existencia un aire detenido y eterno. No es así, viene septiembre, como si volviéramos al examen."

Ara, després dels nous seixanta i tants quilòmetres, som a l’hotel de Santa Cruz. Sort que hi havia habitacions per què a l’agència m’havien fet la reserva per dia 21 de novembreAra, una passejada per les Ramblas, el parc Sanabria i pels carrers cèntrics plens de gom a gom. Santa Cruz, diferent a Las Palmas, menys multicolor i multicultural, alena d'una manera diferent. Té, en aquestes hores de l'horabaixa una vida intensa. 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS