Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Las Palmas

joanperello | 20 Octubre, 2008 18:25 | facebook.com google.com twitter.com

Escric des de Las Palmas, des d'un hotel a la platja de Las Canteras, una platja urbana, cèntrica i cosmopolita. A totes hores s'hi veu gent. Com me sol passar amb l'arquitectura urbana de les ciutats turístiques he de confessar que tenc una sensació ambígua allà on som. D'una banda, mirant l'entorn no humà, he de confessar que me sent comodíssim mirant l'Atlàntic des d'aquesta platja, però tenint en compte que també es veu el que ha construït l'home hem de convenir que el resultat és desastrós. Tenc per costum llegir el blog de l'escriptor Juan Cruz i, no fa gaires setmanes, hi va penjar una entrada que me complau copiar

 Entrar en la playa

La playa de Las Canteras es uno de los acontecimientos de la humanidad. Entrar en ella, pisar su arena, adentrarse en el mar propiamente dicho, acariciar su orilla con los pies desnudos, es para mi un acto hondo y bello que tiene íntimas resonancias poéticas. Ayer, cuando hice todo eso, cuando volví a la playa de Las Canteras, en Las Palmas, recordé de nuevo esas emociones que me produce este lugar popular pero mágico, sencillo e íntimo, la playa de Padorno. Al final del hilo de arena, cerca del auditorio, ahí vi su casa blanca, la casa de su sueño, desde donde miró y escribió hermosos poemas de mar. Le eché de menos en los paseos y en las plazas, y en los bares que frecuentamos juntos, pero le sentí en la playa, en el mar y en la arena, como si no se hubiera ido nunca. Luego paseé por Vegueta, y fue también como si él me guiara por la belleza de su ciudad, cuya noche adoro.

D'aquí a una estona sortiré de l'habitació de l´hotel i cercaré l'intinerari de la meva rutina de Las Palmas, des de Las Canteras fins a La Vegueta, deixant me amarar per totes les sensacions de comospolitisme que ofereix aquesta ciutat que visit des de fa uns set anys un parell de vegades cada any. Cada visita me fa sentir-hi millor. Avui, potser, era la més difícil. No hi havia vingut d'ençà de l'accident fatídic de l'avió d'Spanair. He cobert la mateixa ruta amb un avió idèntic. Ningú pot presumir de no estremir-se quan l'avió agafa el punt de no tornada i s'enlaire. De rampellada la gent mira les deixalles que encara queden d'aquella catàstrofe. El vol d'avui ha estat perfecte, tot i un endarreriment a la sortida de Madrid. El comandant d'aeronau, emperò, era a peu d'avió ajudant a agilitzar l'embarcament i, una vegada als comandaments de l'aparell, tots els comentaris que ha fet, tant de disculpa per la demora, com pels llocs per on volàvem, han demostrat la seva qualitat humana i professional. Tot i estar avesat a volar, tenia una certa angúnia aquesta dematinada. En aterrar m'he sentit bé i, potser gràcies al professional que menava l'avió. Demà aniré a l'illa de davant i visitaré dos aeroports de la mateixa illa: Reina Sofía i Los Rodeos. Dos climes i dos ambients diferents. Tanmateix els habitants de cada una d'aquestes illes, a un moment de la jornada, me diran que lo millor de l'altra illa és precissament l'illa d'enfront. Els hi contestaré amb un altre tòpic. El millor de Canàries, a part de l'atracció de l'Atlàntic, és la seva hospitalitat.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS