Feliu Formosa
joanperello | 16 Octubre, 2008 15:27
Tenc sempre a la boca el nom de Feliu Formosa (Sabadell, 1934) quan em demanen alguns dels noms dels meus poetes preferits de l'actualitat. Aquests dies li reten un homenatge al festival de Poesia de Sant Cugat al que m'hauria agradat assistir. Ahir mateix, a la nit, a un programa televisiu de redifusió el vaig sentir. Ell, com a bon home de teatre i excel·lent escriptor de poesia, maneja molt bé el recitat dels poemes. La seva filla Ester no queda, emperò, endarrera. Es declara autor d'una poesia despullada, però no simple ni fàcil. I aquest és el seu mèrit. Poesia sense concessions, amb les atribucions que li pertoquen. Per fer-ho fàcil hi ha altres professions. La del poeta és fer poesia. Això no vol dir que no s'entengui la poesia de Formosa. Tot el contrari. Diríem que aplica a la poesia l'experiència del dramaturg: un gest, unes ombres, una música, el to de veu adient. La poesia és també una representació amb dramatúrgia. El poeta és un actor que recita els dubtes. Després dels signes d'interrogació o d'exclamació, cerca la metàfora, una imatge, la mètrica. Fa preguntes i quasi mai dóna respostes.