Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Feliu Formosa

joanperello | 16 Octubre, 2008 13:27 | facebook.com google.com twitter.com

Tenc sempre a la boca el nom de Feliu Formosa (Sabadell, 1934) quan em demanen alguns dels noms dels meus poetes preferits de l'actualitat. Aquests dies li reten un homenatge al festival de Poesia de Sant Cugat al que m'hauria agradat assistir. Ahir mateix, a la nit, a un programa televisiu de redifusió el vaig sentir. Ell, com a bon home de teatre i excel·lent escriptor de poesia, maneja molt bé el recitat dels poemes. La seva filla Ester no queda, emperò, endarrera. Es declara autor d'una poesia despullada, però no simple ni fàcil. I aquest és el seu mèrit. Poesia sense concessions, amb les atribucions que li pertoquen. Per fer-ho fàcil hi ha altres professions. La del poeta és fer poesia. Això no vol dir que no s'entengui la poesia de Formosa. Tot el contrari. Diríem que aplica a la poesia l'experiència del dramaturg: un gest, unes ombres, una música, el to de veu adient. La poesia és també una representació amb dramatúrgia. El poeta és un actor que recita els dubtes. Després dels signes d'interrogació o d'exclamació, cerca la metàfora, una imatge, la mètrica. Fa preguntes i quasi mai dóna respostes.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS