Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Toussaint, Vila-Matas....

joanperello | 15 Octubre, 2008 21:50 | facebook.com google.com twitter.com

Llegesc, amb interès, el Dietario voluble d'Enrique Vila-Matas. Quan duc un centenar de pàgines ja he perdut el compte del nombre d'autors que hi surten. Vila-Matas és com el poeta Ponç Pons que, tot i la seva capacitat de crear el seu propi món i de descriure el seu entorn, necessiten de la literatura per a la creació. Jo mateix n'he estat una mica perseguit en algun moment. Mitificar la literatura i alguns autors sovint és com prendre un estimulant. Si a les pàgines d'aquests autors hi trobes una referència a un autor per tu desconegut frisses d'anar-lo a cercar. La veritat és que no ho podem llegir tot i molt menys les novetats, però encara ens queden referències possibles per a noves lectures. També passa que dins aquestes cites hi trobes referències que t'havien quedat a l'oblit. Es així com, en aquest punt de la lectura,  cap a la pàgina que fa el centenar, hi trob dues referències a Jean-Philippe Toussaint i en concret a la seva novel·la El cuarto de baño, en castellà a la cita de Vila-Matas. Ostres - pens - jo vaig llegir algunes novel·les d'aquest autor. A prop de la butaca de lectura, a la meva esquena, tenc la lletra T, la de Tabucchi, Trakl, Tàpies-Barba, Tolstoi...Toussaint. Passa el que m'ha de passar. No hi ha El cuarto de baño. I le llegida. L'atzar la feta fondre a un lloc desconegut i no crec haver-la deixat a cap amic lector. Trob, emperò, La màquina de fer fotos i La televisión. Mir la data de compra d'aquestes novel·les i, en aquest cas, ha de ser molt coincident amb la de la lectura. La primera du la meva signatura del març de 1990 i la segona del setembre del 1999. Passen els anys amb excessiva velocitat. M'agradaren i tanmateix havien acabat al pou de l'oblit. La seva brevetat no les fa difícils de rellegir per recuperar la meva memòria, però el dèficit lector és tan gros que potser és millor quedar-me amb el record de fa onze o devuit anys, llegir-ne algun fragment a l'atzar, per acabar cercant noves aventures literàries, sempre al marge de les modes a ser possible.

Abans d'abandonar el pont, vaig passejar alguns minuts per la borda i em vaig recolzar un moment a la barana. A l'horitzó, no es dibuixava cap terra, el cel era immens dins la nit i el mar semblava haver-se estès cap al cel. Sí, de vegades trobava a faltar la mort.

Quasibé estic decidit a rellegir aquests llibres que retraten alló que s'ha anomenat els anti-herois de la nostra societat.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS