Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

La tardor i la mort

joanperello | 23 Setembre, 2008 13:38 | facebook.com google.com twitter.com

Ahir, poc després de l’inici de la tardor, en tombar el capvespre vaig passejar per foravila. La terra banyada exhalava la seva olor, aquesta olor humida que sorgeix d’un interior desconegut. Les fulles dels arbres tenien a les seves puntes les gotes de la darrera arruixada. Garrovers, figueres, ametllers, caragols traient banya. I de foravila cap a la mar, amb onades que venien d’alluny, amb un cel grisenc. L’hora violeta. La maravella de la natura queda eclipsada per la mort. Ahir era ETA. Avui, a Finlàndia, un jove pistoler de 20 anys ha disparat contra els seus companys. ¿ Es pot perdre el cap d’aquesta manera? A Internet es poden visionar vídeos d’aquest jove assassí fent pràctiques de tir. Potser avui, en tornar cap a Sa Ràpita, podré tornar passejar per foravila, devers Sa Vinyola. Qui sap si podré ensumar la fesomia de la terra. Tanmateix hem d’estotjar sempre un petit lloc per a les víctimes innocents. Els pensaments tanmateix s’entremesclaràn amb l’egoisme. La mort del proïsme devora els petits maldecaps de cadascú. ¿ Què déu pensar de tot aixó la Providència ? Jo no tenc respostes i aviat em quedaré ja sense preguntes.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS