joan perelló

Bon matís, Neus. No te negaré la importància de les manifestacions i totes les campanyes que facin falta, sobre tot per damunt dels crits. Només volia posar l'èmfasi en un problema general de Mallorca que va més enllà de la piscina de P.J., contra la que hem de seguir lluitant naturalment.

No t'entenc! Dius que "entre crits i manifestacions ens hem oblidat del més important". Jo crec que els crits i les manifestacions són IMPRESCINDIBLES. La campanya LA COSTA ÉS DE TOTS és un símbol i un referent que ha creat sensibilitat social. Igual que ho varen ser les lluites de Sa Dragonera, Es Trenc o Sa Canova d'Artà (batalles, finalment, guanyades!). És cert que hi ha molts més espais com els que descrius, però el cas de Pedro J i Agata és emblemàtic. Si tots generam exemples positius, potser les lamentacions romàntiques d'una passejada per la vorera es transformin en solucions.
Ah! Gràcies per l'avís de l'exposició d'Antoni Mas a Pollença!

Muy agradable tu artículo, reconfortante. Me ha hecho recordar mis andanzas y desventuras por mi Mallorca.

Enhorabuena!, me gusta tu blog porque cuentas cosas sentidas e interesantes, y no te dedicas a sermonear a la peña.
Te sigo leyendo con interés.

En las islas se pueden encontrar unos pocos libros que rememoran los antiguos veleros o los primeros vapores gracias a algún investigador que dedicó sus esfuerzos - sin paga - a resguardar esa memoria.
Pero faltan muchas historias y hay campos absolutamente vacíos, tales como los barcos de pesca, el contrabando y también los barcos de Aduanas.
No hay mucha investigación - o yo no la encuentro - sobre la historia naval de las islas, ni incluso sobre la actual hay apenas información.
Y sin embargo, son islas que dependieron enormemente de la navegación naval tanto como actualmente dependemos de la naval y de la aérea.

Porto Petro, como otros puertos de la isla, de los que no pudiendo ponerlos todos, sólo eligiré un puerto que se llamaba "Palomera" y que aparece en Cartas de navegación antiguas (en la costa de Andratx, cercano a la Dragonera), fueron importantes para la navegación y actualmente alguno es desconocido para los isleños.

Quant venir a viure a Ciutat, ara fa uns 23 anys. M'agradava passejar per el dic de l'Oest i mirar els vaixells. I berenar de variat a la terrassa del bar restaurant de l'Estació Marítima Nº2, (o es Nº1?) Observant els vaixells i creues que entraven i sortien. Ara ja fa anys que roman tancat amb un control de guardes, i una càmera que fa un escanner OCR (reconeixement òptic de caràcters) a les matricules. No se per que.

Fa vuit anys que feia feina a una obra al carrer de La Garita (Porto Pi). Anava i venia amb una bicicleta MTB pel carril bici.
Un dia de tornada, al arribar al moll vell, Restaurante la Lubina. Vaig veure que hi havia molt de trui. Tancat de cinta policial el carril bici, TV, premsa, i molta guardia civil. Es veu que el Borbó era per allà celebrant no se que de la regata que du el nom de la seva dona. Vaig baixar de la bicicleta per continuar a peu. Un guardia civil em va dir que no podia continuar per allà. Jo, que havia de anar cap a casa. No em queda mes remei que recula 50m. i traspassar pel pas de vianants davant el Baluart, i tornar traspassar davant la Llotja.

N'hi per casa meva que em puc passejar. Dijous passat era per la Gruta, (entre Porto Cristo i Son Carrió) i tot eren trons d'escopeta que em maten els tudons, perdius, conills i llebres.
Jo que tot l'estiu som cuidat de tenir les piques de pedra plenes d'aigua per abeurà la fauna, i venen aquests escopeters a fotre trons.