Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

El pas lliure a la costa mallorquina

joanperello | 08 Setembre, 2008 11:36 | facebook.com google.com twitter.com

Hem fet famós la manca de pas als vianants lliures a Mallorca amb el xalet d’en Pedro J. Ramírez, però per a desgràcia de tots, aquest mal no és únic. No vendré a defensar ara aquest peculiar periodista ni la seva casa, però crec que entre crits i manifestacions, ens hem oblidat del més important, el fet que el pas lliure per la costa a Mallorca és irreal i ara sembla com si això només fos un problema de la Costa des Pins. Ho podem constatar a qualsevol raconet de Mallorca, des de Vallgornera fins Sa Costa des Pins, i des de la casa de la família Ramírez-Ruiz fins allà on vulguis. La costa de Santanyí no se’n salva d’aquest desgavell. Potser hauríem de revisar molts d’expedients de la demarcació de costes. No crec que sigui una pèrdua de temps la revisió de la nostra història caciquil. Es veritat que ens toparem amb els límits de la llei i les seves prescripcions, però tal vegada aprendrem de cara al futur i li posarem la cara vermella a més d’un. ¿Qui demanarà perdó pel desastre de Mallorca? ¿Qui ha de donar la primera passa, els polítics o els constructors? Qui ha fet possible l’espoliació del paisatge de Mallorca té un nom, l’especulador, i aquest no demana perdó mai. Tot i així encara podem gaudir d’uns pams de llibertat. Avui mateix m’he passetjat per Porto Petro, caminant fins al Caló des Homos Morts. També he anat per Cala d’Or i Cala Egos.Si no fos per l’home podríem parlar de paisatges idíl·lics. He recordat històries dels millors contrabandistes i dels homes de la mar. Qui sap si he caminat devora els secrets que amagaven el tabac de contrabàndol i he caminat pels petits senders de la costa que vinclaven l’esquena als portadors amb els seus fardells pesants. M’hauria agradat asseure’m a prendre cafè a la fresca, a qualsevol de les places dels pobles del sud i investigar darrera la fesomia de les rues dels vells la seva història amb el contrabàndol. Els dillunsos tanquen els cafès o ja no hi ha homes que puguin recordar el seu pas per les penyes santanyineres, fent llum a les barcasses. Hem perdut la memòria.

Comentaris

  1. joan
    Neus

    Bon matís, Neus. No te negaré la importància de les manifestacions i totes les campanyes que facin falta, sobre tot per damunt dels crits. Només volia posar l'èmfasi en un problema general de Mallorca que va més enllà de la piscina de P.J., contra la que hem de seguir lluitant naturalment.

    joan | 10/09/2008, 18:14
  2. Neus
    LA COSTA ÉS DE TOTS

    No t'entenc! Dius que "entre crits i manifestacions ens hem oblidat del més important". Jo crec que els crits i les manifestacions són IMPRESCINDIBLES. La campanya LA COSTA ÉS DE TOTS és un símbol i un referent que ha creat sensibilitat social. Igual que ho varen ser les lluites de Sa Dragonera, Es Trenc o Sa Canova d'Artà (batalles, finalment, guanyades!). És cert que hi ha molts més espais com els que descrius, però el cas de Pedro J i Agata és emblemàtic. Si tots generam exemples positius, potser les lamentacions romàntiques d'una passejada per la vorera es transformin en solucions.
    Ah! Gràcies per l'avís de l'exposició d'Antoni Mas a Pollença!

    Neus | 10/09/2008, 12:35
  3. Jesús García Marín
    Re: El pas lliure a la costa mallorquina

    Muy agradable tu artículo, reconfortante. Me ha hecho recordar mis andanzas y desventuras por mi Mallorca.

    Enhorabuena!, me gusta tu blog porque cuentas cosas sentidas e interesantes, y no te dedicas a sermonear a la peña.
    Te sigo leyendo con interés.

    Jesús García Marín | 08/09/2008, 14:04
  4. Fabián
    Re: El pas lliure a la costa mallorquina

    En las islas se pueden encontrar unos pocos libros que rememoran los antiguos veleros o los primeros vapores gracias a algún investigador que dedicó sus esfuerzos - sin paga - a resguardar esa memoria.
    Pero faltan muchas historias y hay campos absolutamente vacíos, tales como los barcos de pesca, el contrabando y también los barcos de Aduanas.
    No hay mucha investigación - o yo no la encuentro - sobre la historia naval de las islas, ni incluso sobre la actual hay apenas información.
    Y sin embargo, son islas que dependieron enormemente de la navegación naval tanto como actualmente dependemos de la naval y de la aérea.

    Porto Petro, como otros puertos de la isla, de los que no pudiendo ponerlos todos, sólo eligiré un puerto que se llamaba "Palomera" y que aparece en Cartas de navegación antiguas (en la costa de Andratx, cercano a la Dragonera), fueron importantes para la navegación y actualmente alguno es desconocido para los isleños.

    Fabián | 08/09/2008, 13:05
  5. Pep Torro
    Dic de l'Oest. I el vaixell del rei.

    Quant venir a viure a Ciutat, ara fa uns 23 anys. M'agradava passejar per el dic de l'Oest i mirar els vaixells. I berenar de variat a la terrassa del bar restaurant de l'Estació Marítima Nº2, (o es Nº1?) Observant els vaixells i creues que entraven i sortien. Ara ja fa anys que roman tancat amb un control de guardes, i una càmera que fa un escanner OCR (reconeixement òptic de caràcters) a les matricules. No se per que.

    Fa vuit anys que feia feina a una obra al carrer de La Garita (Porto Pi). Anava i venia amb una bicicleta MTB pel carril bici.
    Un dia de tornada, al arribar al moll vell, Restaurante la Lubina. Vaig veure que hi havia molt de trui. Tancat de cinta policial el carril bici, TV, premsa, i molta guardia civil. Es veu que el Borbó era per allà celebrant no se que de la regata que du el nom de la seva dona. Vaig baixar de la bicicleta per continuar a peu. Un guardia civil em va dir que no podia continuar per allà. Jo, que havia de anar cap a casa. No em queda mes remei que recula 50m. i traspassar pel pas de vianants davant el Baluart, i tornar traspassar davant la Llotja.

    N'hi per casa meva que em puc passejar. Dijous passat era per la Gruta, (entre Porto Cristo i Son Carrió) i tot eren trons d'escopeta que em maten els tudons, perdius, conills i llebres.
    Jo que tot l'estiu som cuidat de tenir les piques de pedra plenes d'aigua per abeurà la fauna, i venen aquests escopeters a fotre trons.

    Pep Torro | 08/09/2008, 12:37
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS