Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Llei d'estrangeria, de Manuel Forcano

joanperello | 04 Setembre, 2008 10:48 | facebook.com google.com twitter.com

Llegesc el llibre de Manuel Forcano, Llei d’estrangeria, sota l’ombra d’una palmera que el llebeig no arriba a moure-li les fulles perquè s’atansa condormit, frenat per les cases. Fa molta calor, però no és una mala situació per ambientar-se en la lectura d’aquest poeta que, a més, és Doctor en Filologia semítica i professor d’hebreu i d’arameu. Gràcies a ell hem pogut llegir en català tres poetes fantàstics, israelians, Pinhas Sadé, Ronny Someck i Iehuda Amikhai. Deia que el calor i l’ambient de palmeres no és gaire dolent per a llegir aquest poeta que ambienta molts dels seus poemes a llocs, ciutats i paisatges on el calor es predominant. La seva poesia amorosa té un cert gust a pell morena, sensual... vas estimar un cos fosc.

Fa casi trenta anys vaig visitar El Caire. Un viatge que no he oblidat mai i del que encara me’n queden rastres a poemes i fins i tot a relats curts que han romàs inèdits. Avui, en Forcano, m’ha fet reviure aquell viatge, les tempestes d’arena, la bellesa del Nil, aquella capital inacabable ja llavonses, especialmente en el poema en prosa Plaça Ramsès II d’El Caire: ... és un enorme espai obert davant l’estació central de trens i d’autobusos que entren i surten d’El Caire sense pausa. En un dels angles es dreça una enorme mesquita de portes altes i frisos tots decorats amb arabescs i, de dia, l’ombra del seu minaret espigat travessa tota la plaça d’una punta a l’altra pintant una silueta de llum fosca sobre la gernació humana que formigueja entre sorolls, crits, fums, botzines i l’estrèpit dels trens que arriben o se’n van. De nit, un bosc de fanals i tot d’anuncis lluminosos i neons il·luminen la plaça d’uns colors que encara fan aquest circ més irreal.

He llegit aquest llibre amb el plaer que acostum a llegir els poemes de Forcano, ambientats des de les pasteres dels estrangers, a les butxaques sense res porten més déus, passant pels poemes nocturns, camines pels carrers de nit / per cercar-te en algú altre, les tavernes d’Ankara, el mar d’Alexandria, sessions de bany turc, paisatges de Beirut, Istanbul, o rememorant les muralles de Constantinoble al segle V, Atenes, Damasc, Jerusalem... i tant d’altres espais on en Forcano no és mai estranger.

Nosaltres, aquí, potser sí som una mica estrangers. Cada dia ens apliquen la llei d’estrangeria.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS