Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Pèls i senyals, de Sebastià Perelló... i Pavese, sens voler, de fons

joanperello | 02 Setembre, 2008 22:46 | facebook.com google.com twitter.com

Llegesc a qualque secció cultural d’un periòdic que enguany es celebra el centenari del naixement de Cesare Pavese i que una editorial espanyola pensa reeditar algunes de les seves obres. Tant de bó ho faci també alguna de catalana per poder rellegir aquest autor que vaig llegir àvidament durant la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, sense gaires distincions entre poesia i prosa, aquest en els diferents formats de relats, novel·la o dietari. Repàs les seves dades biogràfiques i, efectivament, va néixer el 9 de setembre de 1908, morint el 27 d’agost de 1950. No commemoram avui cap data de les dues, sino que ens trobam ben bé enmig. Diria que, en la meva educació literària, Pavese hi té certament un pes específic. Fins i tot, en el meu darrer llibre Quadern de manobre me permet homenatjar-lo a una de les seves parts L’alba del silenci, un títol tret naturalment d’un dels seus poemes, per tu l’alba és silenci. En aquesta secció del llibre en reescric uns quants més. Ara plegats quasi formen un poema unitari:

Alenar d’hotel de Pavese

Foc als turons. Fosca de trens

Suïcida de parets blanques

Vindrà la mort i et sacsarà

Curiosament avui, abans de llegir la notícia, passejant pel llevant de Mallorca, mirant les muntanyes artanenques, m’han vingut a la memòria els incendis forestals d’unes dècades enrera, i que tant de mal acostumen a fer a tot el nostre paisatge en dates com les actuals, quan el calor encara es deixa notar. El foc als turons és una imatge, com unes retxes abans heu pogut notar, que me va quedar marcada en el meu (in)conscient literari.

No sé quina és ara mateix el pes literari de Pavese entre els joves escriptors o les generacions posteriors a la meva. Ara mateix llegesc un llibre que m’ha agradat molt, Pèls i senyals, de Sebastià Perelló, amb qui no m’uneix cap vincle familiar malgrat el llinatge. Si el cit ara mateix, sense haver acabat de llegir el seu llibre, és perquè n’estic segur que les pàgines que me manquen per acabar de llegir-lo no me poden decebre. Fins i tot podria dir que m’importa poc el seu final. Els lectors que necessiten molta acció, molta sang i fetge, molts de diàlegs, violències, no cal que s’esforcin el llegir-lo. En canvi es recomanable per als qui reposen després d’algun punt i apart, bocabadats, refent mentalment una descripció, una frase, un pensament, i moltes vegades amb un llenguatge que havíem donat ja per perdut. Personalment no necessit els diàlegs als llibres que llegesc, ni fins i tot als que he escrit. M’agraden quan són usats amb perfecció narrativa ( Roth, per exemple). M’agraden les frases curtes, contundents, a vegades semblants al final d’un poema. El paper escrit té gust de poc. Pa eixut. Sense companatge. Així és el començament d’aquesta novel·la que combina el monòleg amb la descripció d’un món especial, interior, intimista.

No sé, deia, si la gent més jove, com en Sebastià Perelló han llegit amb interés escriptors com Pavese. Que l’ha llegit no ho dubt, pel seu currículum professional, però ignor el grau d’intensitat d’aquest interés. Intuesc que en el cas de Perelló és alt. De totes maneres no és important que així sigui. El que, per mi, és realment important és que en Sebastià Perelló tengui aquesta magnífica capacitat d’observació i de traspassar-la als seus escrits, amb un llenguatge d’una autenticitat que sorprèn, sense que sembli recercada. Pavese, en això, com els grans, n’era un mestre.

Una curiositat adicional per mor de l’accident aeri d’Spanair d’aquestes darreres setmanes. El personatge de la novel·la, en Felip Trobat fa de falconer a l’aeroport de Son Sant Joan. Anit passada vaig deixar la lectura a la pàgina 160: Tenir, per exemple, por de morir vestit. Era el que deia la padrina de la gent que era malpensada, davant la suspicàcia. I sempre has sospitat que deuen ser ben pocs els que deuen morir ben nus. Sempre t’esveres quan veus, a la televisió, aquella sabata a lloure, quan als noticiaris informen dels accidents de carretera o d’una catàstrofe natural. I els ferits, que sempre van mig despullats, com si en aquests incidents la tendència fos aparèixer mig vestit, que sempre t’han d’agafar amb els calçons baixos, com si t’haguessin desvalisat, sol, en pèl, però que no hi has estat a temps. T’hauries estimat més tenir un denou. Perquè allò havia estat això: un accident inesperat. Però, déu me’n guard d’un ja està fet. I te n’has sortit bé per pasturar en aquest tràngol que no passa. Que no acaba de passar mai. El següent capítol, que he de llegir anit, fins acabar definitivament el llibre i el meu judici final comença així: Una col·lisió a la llarga és inevitable. Aquí els animals vénen a menjar o a reposar. I quan vénen més turistes és quan hi deu haver més ocells, després de covar, sobretot durant l’agost. I a la tardor, quan hi ha l’emigració. I què vols? Un dia o l’altre ha de passar. No pareix ver que una gavina pugui provocar aquests estralls. Tanmateix, és ben estrany, jo no n’he sentit parlar, d’accidents. Ni al diari, ni a la televisió. No en diuen res, dels impactes. Perquè la gent deixaria de volar. Una cosina meva ha fet un curs a la universitat perquè tenia por de volar, i no hi deu haver pensat mai, en els impactes d’ocells. No sempre deu ser detectar-los a temps.

De cap manera voldria obrir una nova línia d’investigació. Es l’atzar de la literatura. Un resum: rellegir Pavese, sigui o no sigui el seu aniversari, i llegir novel·les com aquesta, amb pèls i senyals.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS