Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

El vestit vermell, de Bernat Nadal

joanperello | 11 Agost, 2008 20:59 | facebook.com google.com twitter.com

De tornada a casa, aquest capvespre, després de la jornada laboral hem decidit anar a la platja. Hem desat, amb no gaire cura, la problemàtica de les feines a un raconet, qui sap si al cove de la roba bruta, com qui es desempallega de maldecaps innecessaris. Hem caminat a peu des de Sa Ràpita fins als nius d’ametrelladores a punt d’arribar a n’Es Trenc. La cotxada, tant a Sa Ràpita com a Ses Covetes ja ens predeien el que trobaríem: gent i gent, i tot i que molts d’ells anaven de tornada les platges anaven plenes. No tenc gaire costum d’anar a la platja els capvespres, tot i que m’agrada aquesta caiguda de l’horabaixa. Sempre m’he estimat més les dematinades però els horaris laborals no estan fets per aquells qui estimam el lleure part damunt de totes les coses. Malgrat tot s’ha de dir que l’ambient no era desagradable, pel simple fet del renou. La manca d’oferta complementària és un luxe i, a més, hem triat un raconet de l’arena on sospitàvem que la gent seria educada i noble, com aquells del nord enllà i que, passats els anys, hem descobert que potser no existeixen. No duia cap llibre a la senalla, però sabia que de tornada a casa rellegiria el darrer llibre d’en Bernat Nadal, El vestit vermell, publicat a Proa recentment i que l’autor va presentar a Porto Cristo fa poques setmanes de la mà d’en Ponç Pons al restaurant Flamingo, interromputs només per la remor dels ventalls i la remor de les onades, acompanyats al final per una extraordinària versió musical d’un dels poemes feta per Roser Nadal i Joana Gomila. Entre el públic, molts de poetes bons, com Josep Lluis Aguiló, Antoni Vidal Ferrando, Hilari de Cara, Jaume Mesquida, Pere Rosselló Bover, Pere Joan Martorell, etcètera.  El límit de la passió és el teu nom. Aquest vers no és del llibre esmentat, sinó dels primerencs, La desintegració del desig ( 1971). Probablement és de quan ens vam conèixer, tots jovenets, ambiciosos amb els reptes literaris, admiradors de Blai Bonet i de Miquel Angel Riera. Record fa uns anys, no tants com el temps de 72 o Temptant l’equilibri, a una vetllada literària, d’aquelles en que a poc a poc es va repassant per bé i per mal, molt tangencialment i subjectivament, l’obra dels escriptors nostrats, qualcú –amb encert- va fer un comentari sobre Bernat Nadal: “ és un escriptor honest”. Mai no he posat en dubte aquesta afirmació, i menys ara, però evidentment no n’hi ha prou en esser honest i bon al·lot per fer bona poesia. Els poetes han de mantenir un to general bo i s’han de barallar estèticament amb cada un dels seus versos, quelcom així com:  Sec a taula al costat d’una cadira buida, / he d’omplir l’espai amb un martini sec, uns versos de Memòria fòssil ( 2005). Els temes de la poesia solen esser sempre els mateixos, però els que els diferencia sempre és la resolució, o bé a un vers, o a un poema, o fins i tot a un llibre, així com l’encert formal. Si, a més a més, es fa palesa la honestedat del poeta, molt millor encara. El poeta Nadal, a més d’honest amb ell mateix i els seus, i amb la literatura, ens ha oferit un esplèndid llibre de poemes d’amor als seus i a la seva terra.  Avui, des del balcó dels anys madurs / puc albirar en la llunyania tot / quant he estimat – amb certa exempció.  Jo me permet demanar una altra ronda, please, a la teva manera: caldrà cercar la poesia fora dels poemes...

Comentaris

  1. jp
    Pere

    Gràcies pel comentari.

    jp | 12/08/2008, 11:56
  2. Pere
    Llegir-lo és un gust.

    M'encanta llegir els seus escrits, Sr. Perelló. Només volia fer-li-ho saber.

    Pere | 12/08/2008, 11:47
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS