Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Els espectres de Philip Roth i Nathan Zuckerman

joanperello | 26 Juliol, 2008 09:21 | facebook.com google.com twitter.com

L’espectre se’n va, de Philip Roth. Una gran novel·la d’un dels que perduraran als llibres de literatura, com Bellow. Si vols saber què és la vellesa o la malaltia, o la pèrdua de la memòria, o la decadència viril, o si és possible recuperar el desig, o la impotència davant els oportunistes, la por davant les guerres i el terrorisme, no vagis a cap metge ni llegesquis cap manual d’autoajuda. N’hi ha prou amb llegir Philip Roth. Només hi ha una recepta contra l’envelliment: acceptar les pèrdues i treure’n el màxim profit a tot allò que ens queda. Aquesta frase, que no és de la novel·la, sinó d’una entrevista, és una mostra de l’especial atenció que aquest novel·lista ha dedicat al declivi de l’existència, l’amarga impotència d’un vell ridícul que es deleix per tornar a estar en plenitud de facultats. Anit l’acabava de llegir, arrecerat al jardí, sense forces per començar un llibre nou, sinó assaborint amb més plaer que mai el cardhu nocturn, per treure’n el màxim profit a tot allò que ens queda. Les fulles dels fassers amagaven espectres. Fa por, a vegades, aclucar els ulls.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS