Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Premis de poesia i l'atzar

joanperello | 21 Juliol, 2008 18:21 | facebook.com google.com twitter.com

Llegesc, quasi bé un darrera l’altre, els següents llibres de poesia, tots premiats al llarg de 2007:

Flors a casa, de Maria Josep Escrivà (1968)

Premi Jocs Florals de Barcelona 

 

L’arrel i la pluja, de Txema Martínez (1972)

 Premi Carles Riba 

Ànima Civil, de Jma Uyà (1960) 

Premi Ciutat de Terrassa, Agustí Bartra

 

 Cent mil déus en un cau fosc, de Lluis Calvo (1963)

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 

El Tàlem, de Manel Marí (1975)

Premi Ciutat de Palma Joan Alcover

 Evidentment no són els únics llibres premiats l’any passat, ni els millors fins i tot. Simplement són alguns dels que tenia a casa per llegir dels recentment publicats. La lectura de tots aquests llibres, als que seguiran alguns no premiats, de Forcano, Susanna, etc... per citar-ne alguns dels importants del moment actual, m’ha duit a dues reflexions molt breus: 

1)   La qualitat de la poesia catalana actual

2)   L’atzar

 No entraré ara i ací a parlar d’aquesta qualitat. Només la vull esmentar i, aconsellar-ne la lectura, si se’m permet. La reflexió segona és per l’atzar. La sort dels premis literaris. Som del parer que els llibres guanyadors sempre tenen una qualitat demostrada. I els finalistes? Què passa amb aquesta quantitat de llibres que sempre queden a prop de guanyar. La glòria del premi i de l’edició mai es per ells, tot i que sovint ho intenten premi darrere premi. Imaginau-vos per un moment que els llibres esmentats haguessin coincidit optant a algun dels premis citats. Imagineu-vos que algun d’aquests finalistes en veure la seva derrota optàs per no insistir a un altre premi. Hi ha llibres que queden als calaixos, o als munts editorials amb una lectura ràpida. Repetesc, els llibres guardonats sempre solen esser bons i no hi ha perquè discutir aquesta qüestió. Però també és ver que hi ha un caramull de llibres que romanen inèdits perquè l’atzar els ha duit a convertir-los en finalistes. Jo mateix tendria dubtes, ara mateix, en decantar-me per un dels llibres esmentats més amunts si fos membre d’un jurat de poesia i aquests llibres fossin els finalistes. Per quin me decantaria finalment?  

El més important, emperò, és que tots són uns extraordinaris llibres de poesia i reflexen prou bé l’estat de gràcia de la poesia catalana contemporània.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS