Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Blues a Sa Ràpita, vora mar

joanperello | 19 Juliol, 2008 11:25 | facebook.com google.com twitter.com

Han començat les festes de Sa Ràpita. De moment, me conten, el record de participació és la fideuà nocturna d’anit, molt per damunt del Primer Festival de Blues Sur Mer. No sé a que vé aquest nom, potser glamourós, però podria esser perfectament Festival de Blues Vora Mar, o de Migjorn, o simplement, de Sa Ràpita. Però vaja, Blues Sur Mer sóna bé. Al cap i a la fí la llengua mallorquina no era la dominant entre el públic. En qualsevol cas está molt bé que superem els tòpics de les verbenes per afegir altres actes culturals, encara que musicals. La verbena standard és aquesta nit, supós que després dels focs artificials preparats damunt Na Voltora. Aquestes penyes anys enrera eren una pesquera d’oblades i avui centre de reunió de banyistes a nivell molt familiar. Avui els temps han canviat i els banyistes superen els pescadors de canya. Encara tenc present l’olor del grumeig preparat per mon pare: pa, arengada, formatge... D’adolescent jo també vaig pescar oblades i salpes, qualque sard al capaltard quan ja renunciaven a la pesca. L’oblada és un peix molt intel·ligent i s’ha de pescar amb silenci i paciència. No hi poden haver-hi banyistes a prop, ni tant sols drets devora el pescador mirant-se la feta. El pescador està pendent de les tasques de grumeig i no ha de frissar de tirar la canya. La sabonera de les onades s’ha d’estendre per damunt les tenasses i, amb pocs segons i canya curta, llançar l’ham. Si ha estopeig potser picaran. La mar d’avui, amb lleugera correntia de llevant, no era apte per la pesca d’oblades, però si per nedar a unes aigües netes. La saladina s’aferra més que mai a la pell. Es un matí ideal per llegir els contes de Sánchez Piñol, Tretze Tristos Tràngols.

Comentaris

  1. Toni Frau
    L'olor del grumeig

    Mira que n'han passat d'anys, des de que anava a pescar a na Voltora i a l'Estalella amb Don Andreu i encara tenc ben present l'olor del grumeig dins el R12 o dins la cotxeria el dia abans,

    Quins estius de calma, goig i assossec fora frisar !!

    Toni Frau | 03/09/2008, 22:44
  2. Jacob
    Sa Ràpita

    Les coses canvien, les persones,els llocs. Potser els relats ens serveixen per reviure aquestes essències que ens contes. Jo ja no em demano res sobre festes populars a Mallorca. No val la pena, penso.
    Gràcies per la teva visita. Un honor per mi!

    Jacob | 20/07/2008, 12:13
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS