Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

¿ Què passa amb el ciclisme ?

joanperello | 18 Juliol, 2008 11:14 | facebook.com google.com twitter.com

¿ Què passa amb el ciclisme ? Hi ha tres expulsats enguany, de moment, per dopatge: Beltrán, Dueñas i Rocco, al Tour de France. Aquests darrers anys ha estat terrorífic. Els meus coneixements mèdics no me permeten entendre la qüestió des d’aquesta perspectiva. En quant a l’humana, només tenc dubtes i, per això mateix, al principi no m’acabava de creure tot el tema del dopatge i hi veia fantasmes comercials. Sempre m’ha costat creure que un esportista es pugui dopar per millorar el seu rendiment i, encara més, que ho faci dirigit pels seus directors esportius i pels metges de l’equip. La realitat sembla demostrar que som un ingenu i que, en aquest Tour, encara en cauràn més i se’ls enduran engrillonats pels gendarmes. Sent fascinació pel ciclisme des de la meva infància i, a més de les curses en pista, tenc una especial predilecció pel Tour, que no sempre puc veure. Enguany, emperò, em vaig permetre seguir la retransmissió íntegra de l’etapa del Tourmalet. Els darrers 91 quilòmetres, i sense becar, a les quatre de l’horabaixa. A poc a poc aconseguiran adormir-nos. Hauré de quedar-me amb la meva història lectora i la meva memòria, tot creient que els meus herois mai van dopar-se. De nin vaig llegir les històries de Fausto Coppi, Gino Bartali, el monjo volador, o de Federico Martín Bahamontes, el millor escalador de tots els temps però que en esser a dalt havia d’esperar els companys perquè tenia por de baixar. Diuen que, de molt jove, al seu Toledo natal va veure morir un ciclista empalat per un carro que estava a la vorera, sense bístia. De nin, també jugava amb uns ciclistes de plàstic, que es venien a les fires. També vaig usar les pinces d’estendre roba i de dues en feia una amb forma de ciclista. Al llom hi escrivia els noms: Stablinski, Darrigade, Van Looy... Vaig viure a Porto Colom i a Felanitx. Esperàvem cada any l’arribada del campió Guillem Timoner i, adesiara, pujàvem al Puig de Sant Salvador per contemplar els seus maillots arc-en-ciel, que l’acreditaven com el millor del món en pista, stayer, darrera moto. Després ja vaig esser, naturalment, un fidel seguidor del millor de tots els temps, Eddie Merckx, amb tots els respectes pels altres grans campions, Poblet, Anquetil, Poulidor, Gimondi... fins a Miguel Indurain. Esper que els detectors de dopatge no arribin a la història. No podria assumir que els meus fessin embulls.

Comentaris

  1. Juan Alfonso
    trobada por la net

    ...así, mezclando lenguas, me incorporo a tu "hoja parroquial".
    Lo del ciclismo y tu desilusión, debe tener más que ver con aquello de que nos desmonten el "tiglao" infantil (cuántos se nos acaban llendo al garete!), que con la ingenuidad.
    Y sobre Pedro Buades, al que no conocía personalmente, aunque sí había oído hablar de él: compartir tu tristeza por la pérdida de un "viejo" compañero, que siempre nos hace parar y darle un par de vueltas a la cabeza.
    Un abrazo

    Juan Alfonso | 19/07/2008, 09:11
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS