Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

De profundis, vals lent, o un blues fúnebre

joanperello | 16 Juliol, 2008 10:14 | facebook.com google.com twitter.com

 a Pedro Buades, In Memoriam

16 de Juliol. Nostra Senyora del Carme. Dia de processons a la mar, al capaltard. Mumare hauria complert vuitanta-cinc any, però ja en fa sis que va morir. El dia és trist, encapotat, amb un sol amagat darrera els niguls que fa malbé la vista. Fa dos dies que hi ha mals presagis. Ahir capvespre, caminant per vorera de mar, vaig rebre una d'aquelles telefonades que no desitges. Me comunicaren la mort sobtada del meu amic Pedro Buades, anegat a les aigües de Cala Pi. El cor li va tornar a fallar, aquest cop sense perdonar. Amb en Pedro, fins a la seva jubilació l'any passat, hem treballat plegats a tres empreses, Iberia, Ineuropa i Acciona. Ell a la branca dels passatgers i jo a la de mercaderies. Hem coincidit a moltes reunions i dinars. Ell era allò que se'n diu una rata vella de l'aeroport. Ho coneixia tot i a tothom. A ell també el coneixia tothom. Aspirava a una vellesa tranquila, i no podrà ser.

La gent d'edicions el salobre va traient llibres i llibres sempre amb un denominador comú, la qualitat literària i el bon gust. Fa uns dies que vaig llegir El Delfí, de José Cardoso Pires, una novel·la d'observació d'alguns peculiars personatges a Portugal. El llibre, brevíssim, que llegit aquest dematí, és diferent. Es tracta de De profundis, vals lent. Es un dels darrers que va publicar, on narra l'evolució de la seva malaltia, un accident vascular cerebral. Ho va treure. Se'n va sortir tot i que tanmateix la mort l'hauria d'enganxar alguns anys després. Excel·lent literatura la de Cardoso Pires, allunyada del dictat de les modes i les obligacions dels bestllers.

Com deia Auden al seu blues fúnebre "Que els avions ens sobrevolin, gement / escrivint en el cel el missatge: Ell ha mort "

Comentaris

  1. Josep J. Rosselló
    Re: De profundis, vals lent, o un blues fúnebre

    Fotre, Joan, m'has animat el matí. A mu mare ki deien Carme i tal dia com avui, a més a més, hauria fet setanta-sis anys, però ens va deixer ja en fa vint-i-dos, poc abans de complir els cinquanta-cinc. Ja veus que puc entendre molt i molt bé el teu estat d'ànim. Sortosament, em resta una filla, Carme també, i una neboda joveneta que també fa el mateix nom.

    Una abraçada i coratge.

    Josep J. Rosselló | 16/07/2008, 11:48
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS