Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Històries d'amor i atzar

joanperello | 15 Juliol, 2008 17:07 | facebook.com google.com twitter.com

La veritat és que adquiresc pocs llibres sense saber-ne res d’ells. Una majoria és per reincidència amb l’autor, altres per refiar-me d’una col·lecció i també pels comentaris de la crítica. Els escriptors de blog han assumit ara el paper, unes vegades de crític, altres com a divulgadors de notícies de llibres o, en el meu cas, com a personatges d’un dietari, perquè no és voluntat meva ni se m’escau la definició, ni m’agrada, el paper de crític. Valor la feina dels qui s’hi dediquen i, fins i tot, moltes vegades m’en refio. També llegesc els llibres dels amics. Es publica molt i se’ns fa difícil estar-ne al dia i segur que ens perdem llibres que haurien estat del nostre gust. El novembre de 2007 vaig comprar un llibre que fins ahir encara no havia llegit, perquè mai superava la prova de les prioritats, romanent al munt dels pendents. Pel títol no l’hauria comprat, La història de l’amor. Per l’autora, Nicole Krauss, tampoc perquè no la coneixia de res. Hi havia un fet, emperò, que me va cridar l’atenció. Un fet en principi contraproduent per al meu gust. L’editor RBA ( La Magrana ) havia incorporat a la coberta una frase de J.M.Coetzee. “Encantador, tendre i completament original”. La veritat és que afegir-hi textos d’autors consagrats com si fessin part de l’edició del llibre, a la coberta, no m’agrada gaire. Tenc més assumit veure-ho a les faixes adicionals o a la contracoberta. Com qui a RBA no en tenien prou amb la frase de Coetzee, a darrera encara n’afegeixen una altra, en aquest cas d’Ali Smith: “Una preciositat de llibre, totalment viu, fet amb una veritable energia i nervi i ofici. Et fa recuperar la fe en la literatura. Et fa recuperar tota mena de fe”. Atret per tota aquesta publicitat vaig llegir-ne alguna frase a la mateixa llibreria i, finalment, vaig decidir-ne la compra. Nicole Krauss és una escriptora de Brooklyn molt jove (1974) i es veu que els seus llibres anteriors ja varen tenir molt d’èxit. Bé, el llibre és bó malgrat aquest títol una mica cursi i sobre tot, malgrat alguns alts i baixos en l’estructura de la novel·la. Alguns personatges crec que arriben a tots els lectors, el vell serraller Leopold Gursky i l’adolescent Alma Singer. Altres, que haurien d’esser importants, perquè així obliga la trama de la novel·la no queden gens ben resolts, com Zivi Litvinoff o Isaac Moritz. Altres fins i tot es fan del tot innecessaris. Un  bon llibre per aquells a qui ens agraden els llibres dels llibres on hi tant d’atzar com amor. Si he dit que hi ha alts i baixos, també hauria de dir que alguns alts són molt bona literatura. El primer capítol, les últimes paraules sobre la terra, fins i tot hauria funcionat com un conte. 

L’única cosa que vull és no morir un dia que hagi passat desapercebut.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS