joan perelló

Cera, i la decadència urbana

joanperello | 09 Juliol, 2008 21:15

Fa poc he tancat el llibre Cera, de Miquel Pairolí, un retrat de la moral i de la sociologia dels anys del franquisme i la seva ombra posterior. Ho diu, així, la contracoberta editorial i no hi veig motius per canviar-ne cap paraula, ni per esforçar-me en descriure aquesta notable novel·la d'una altra manera. He llegit aquest llibre, anit, amb poc llum, a la fresca, còmodament arrecerat devora les buguenvíl·lies, i avui dematí, mal assegut a les penyes, amb la brisa d'un xaloc discret. He tengut la sensació que llegia el llibre a un escenari equivocat i que potser hauria estat més adient llegir-lo a l'hivern, devora un foc. Manies de lector, potser inútils, ja que aquests dies, afortunadament, puc llegir tot el temps que vull. I quan interromp la lectura és per dedicar-me a la resta de plaers de la vida, entre ells les caminades a entrada de fosca. Caminar és un plaer, i el paisatge essencial que me trob aquests dies, encara ho fa més interessant. M'agrada la calma de Sa Ràpita, però.... Sempre hi ha emperons. ¿Per què han de créixer d'una manera tant desmesurada els petits racons de vora mar? Pairolí en fa una bona descripció a la part final del llibre: "Un paisatge caòtic, confús, lleig, esguerrat, sortit del ventre d'una voracitat econòmica galopant i desfermada, parit pel dogma capitalista que no admet excuses ni heretgies."

Literatura | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb