Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

La mort i la pluja, de Guillem Frontera

joanperello | 08 Juliol, 2008 17:40 | facebook.com google.com twitter.com

La mort i la pluja, de Guillem Frontera. Qui ara contempli els panorames que envolten Alanària no podrà concebre aquest paisatge cinquanta anys enrera, que ja era el mateix fa dos segles... Durant la tardor, la terra estenia totes les gammes del marró i de l’ocre; l’hivern la cobria dels verds innombrables, que la primavera madurava i esquitxava de vermells, lilàs, grocs, blancs... Pots obrir el llibre per qualsevol pàgina que tamateix alenaràs la dolça derrota del pas del temps. Tot el llibre és una lliçó de literatura i de vida. No crec que a hores d’ara ningú s’hagi sorprès per l’alta qualitat d’aquesta obra narrativa de Guillem Frontera. Des de les pàgines del diari Balears ens acostuma quasi diàriament a una reflexió sobre els avatars de la nostra vida i de tot el que ens envolta, sempre amb dignitat literària i un punt de coent. Aquest llibre de narracions, La mort i la pluja, ben bé podria esser una novel·la, però tampoc no li hem de donar gaire importància a n’aquest fet, perquè no hi ha gèneres menors quan parlam de literatura d’alt nivell: articles, contes, memòries, novel·la... La prosa d’en Frontera és a hores d’ara una de les millors de la literatura catalana, però aquest llibre té altres valors, almenys des de la perspectiva de la meva generació i dels que hem viscut als pobles. Tots els personatges del llibre són fàcilment reconeixedors en la nostra memòria, com tots els fets i, especialment, el paisatge, l’escenari de Mallorca alguns anys abans de la manera de viure actual, a l’estil turístic i renouer. A Alanària només es sent el renou dels carros en tornar a la vesprada, o un lladruc llunyà. Mentrestant, els personatges viuen i passen ànsia, una mica més lentament que els d’ara. Era la primera vegada que vèiem algú a qui tractàvem de vostè embrutar-se la camisa blanca.

Comentaris

  1. Biel Huguet
    Totalment d'acord...

    ...en aquest, i en molts d'altres dels teus comentaris; per no dir tots...

    Gràcies!

    Biel Huguet | 26/07/2008, 11:29
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS