joan perelló

Les batalles de gent com Walter Stamm

joanperello | 07 Juliol, 2008 22:25

S'ha parlat sovint sobre quines són les millors condicions per escriure. Aquells que van viure sota la pressió del nazisme, o d'altres dictadures, van poder desenvolupar la seva obra literària tal com volien o, per contra, la seva ficció va ser deformada per la crua realitat?  Fa poc, amb motiu de la lectura de Les benignes, de Jonathan Littell ja m'havia preguntat sobre si es pot esser cult i nazi. Llegint La batalla de Walter Stamm de Melcior Comes ens trobam davant d'un poeta que ha de fer la guerra per obligació, acusat d'haver traïcionat el III Reich. El jove novel·lista mallorquí, que ha demostrat estar a l'alçada de les espectatives que s'havien creat arreu de la publicació de les seves primeres obres, ha triat una opció difícil: un personatge que ambiciona esser poeta i acaba fent treballs forçats per un règim que només pensa en establir un ordre nou. Aquest personatge de la ficció de Comes s'havia plantejat dedicar-se a la literatura, abans de sofrir el periple de la derrota i la humiliació. ¿Com es veu aquesta a les cel·les de càstig, o mossegant rovegons de pa florit a les trinxeres de Stalingrad? Hem de reconéixer el gran mèrit de tots aquells que han aconseguit treure endavant la seva obra literària en condicions de vida miserables. Potser la llibertat de la creació també permet sobreviure en casos extrems. Com ha escrit En Bartomeu Fiol al seu llibre Entre Cavorques i Albió. Un dietari:"No he escrit mai per a complaure a ningú.

Literatura | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb