joan perelló

El temps que muda

joanperello | 20 Maig, 2008 23:03

Ahir vespre me colgava llegint Cardarelli i acomiadant una jornada de pluja intensa. Avui el temps ha mudat. Tempo che muta: Come varia il colore delle stagioni, cosí gli umori e i penseri degli uomini. Aquest poeta que realment nomia Nazareno Caldarelli, va néixer un mes de maig de 1887. El pare, segons les notes de Miquel Desclot era arrendatari de la cantina de l'estació del tren. A mi sempre m'han agradat les estacions dels trens i les cantines. A les taules i a tots els racons d'aquests indrets, imaginau també els aeroports i les estacions marítimes, els passatgers i els treballadors hi passen les seves hores d'espera, uns per viatjar i els altres per continuar la seva tasca laboral. En aquestes taules i en aquests racons sempre queden les deixalles d'una espera impacient: diaris arruats, crucigrames a mig fer... tot oliós com les bosses de patatilla o altres estranys queviures que només es compren dins els marges d'una impaciència. Les notícies, efímeres, es perden a les taules brutes de les cantines. No vos ho creureu però hi ha qualque nit que enyor la cantina de l'aeroport de Palma, cap allà els principis dels anys 70 on, a hores intempestives, menjàvem uns ous estrellats amb patates fregides, i fredes, que romanien exposades a una vitrina. Aleshores encara es podia vendre alcohol a les cantines i els treballadors es jugaven una ronda als xinos. No hi havia ni riscos laborals ni prevenció i, així i tot, els treballadors eren uns professionals en la seva majoria. Mentrestant el temps muda. La primavera vol entelar els núvols de la matinada i no sabem mai com ens aixecarem demà. A volte il destino divaga.

General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb