Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Maig 1968-2008

joanperello | 18 Maig, 2008 20:05 | facebook.com google.com twitter.com

Fa quaranta anys, tot al contrari que ara, jo volia ser una mica major del que era. El maig del 68 el vaig viure de resquillada perquè encara no havia complert ni els quinze anys, però crec que per mor d'aquests aconteixements i d'altres d'índole privada, ja se sap el que pot significar l'adolescència, jo volia ser major. No volia ser un adolescent, estudiant d'un col·legi de frares, on ni els professors ni els frares m'ensenyaren a estudiar, sinó a aprovar. La literatura estava prohibida i potser la història també. Tal volta el que jo volia era participar de la revolta, qui sap si d'alguna revolta. Quasi de ben segur que podríem dir que la meva generació no va viure el maig del 68 en directe, sinó escrit un poc després. Per no sé quins impulsos, però segur que per mor d'un dels meus defectes, la impaciència, no he estotjat cap d'aquells papers que aleshores escrivia. Record, això sí, que una de les primeres al·lotes amb qui sortia me recriminàs que dedicàs més espai a la mar que al nostre amor a les cartes. Per a les generacions posteriors convé aclarir que no sempre hi ha hagut telèfons mòbils o correus electrònics, i que per mor d'això la gent s'escrivia cartes, especialment els propensos al desveri literari. Els escriptors, fins i tot a l'adolescència, vivim una altra vida, una vida que no s'assembla a la real, ni a la nostra quotidianitat. Som personatges de la nostra vida interior. Desitjam la utopia i escrivim sobre el silenci. No hi ha qui ens entengui. Ara mateix no voldria ser ni major ni ciutadà francés. França, al cap i a la fi, és un país que lleva la nacionalitat a aquells que trien una manera personal de viure la seva sexualitat. Però sobre tot, voldria arribar a més major sense presses, amb la lentitud i paciència que fins ara no he tingut. Voldria arribar a vell i poder entendre la història del meu temps que m'ha tocat viure.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS