Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Campos, VPO

joanperello | 06 Abril, 2008 21:15 | facebook.com google.com twitter.com

Les flors del jardí parlen en veu tan baixa que es fa difícil endevinar què diuen. Aquest petit fragment pertany al llibre de poemes de Gemma Gorga (Barcelona 1968) que duu l’excel·lent títol de “Llibre dels minuts” i que va publicar Columna (2006). El vaig llegir just recent editat i me va agradar molt. Avui, cercant un altre llibre a la meva casa de Sa Ràpita, m’he topat amb ell i l’he obert a l’atzar per aquesta pàgina. Me passa molt aixó d’anar remenant llibres pels prestatges i acabar llegint-ne fragments. Avui el que m’he topat resulta adient. Es el primer dia d’enguany que obr les portes del meu porxo de la casa rapitenca i m’hi instal per llegir i escriure. El temps i la temperatura són extraordinaris. Contempl unes alegries que vàrem comprar ahir i, a la manera de Gemma Gorga, tract d’endevinar el que diuen les flors i no me’n surt. Hauré de recórrer a la lectura. Les benignes, de Jonathan Littell en aquesta versió catalana de Pau Joan Hernández que ha publicat Quaderns Crema. Es un llibre dens i dur, llarg (1162 pàgines). Un amic meu, que també el llegeix ara, m’ha dit que cada dues-centes pàgines fa una interrupció per llegir altres coses i desintoxicar-se de tanta crueltat. Pens, aquest cap de setmana, fer-li cas. Entre i entre llegiré poemes de Dino Campana. També s’hi ha intercalat de manera imprevista na Gemma Gorga. De les lectures de la premsa casi millor ni parlar-ne. Les notícies que duu sobre la construcció de 450 vivendes de protecció oficial a la vila de Campos me deixa atordit. Ja hi duim uns dies sobre això i sembla que pren malament. No hi veig cap explicació coherent i, en canvi, hi veig molts d’emperons. Campos és el poble on vaig néixer i on, curiosament, mai hi he viscut, perquè per raons laborals del meu pare vaig anar a parar a altres indrets. Hi mantenc una relació estable perquè pas molt de temps a la meva casa de Sa Ràpita i alguns dels meus millors amics són campaners. Veure créixer i prosperar una vila, sense que perdi la seva identitat, és bó. El creixement desmesurat, un 15%, sense planificació, ni necessitat, no treu cap enlloc. Desconec a hores d’ara el per què de tot plegat i si els actuals governants han rebut una herència de la que no poden ni saben com desfer-se’n. Sense comptar amb aquestes vivendes VPO en aquest poble ja hi ha hagut un augment considerable de nova vivenda i diuen que en queden moltes de buides encara. No sé si qualcú hi posarà remei o acabarem com sempre, tombant el coll i avesant-nos a una nova configuració urbana. Com diu Gorga: “Hi ha en l’aire una sensació indefinida d’error, com si alguna cosa estigués malament, molt a prop o molt lluny, molt aviat o molt tard.”.


Sa Ràpita, 5 d’abril de 2008

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS