joan perelló

El Teatre Principal ( Intimitat )

joanperello | 02 Març, 2008 22:47

Vaig anar a veure Intimitat, una versió teatral de la novel·la de Kureishi. La gent de Mallorca torna a gaudir del teatre. La recuperació del Principal i, sobretot, la gestió de Joan Arrom, fa que sigui inevitable el retorn al teatre com a espectador. Intimitat és una obra teatral basada en la novel·la de Hanif Kureishi, publicada en català a Empúries l'any 1999. Kureishi és un escriptor d'origen paquistanés. A mí me va agradar la novel·la, que vaig llegir amb serietat, i m'ha agradat l'obra de teatre, que he vist somrient. ¿ Es que no és la mateixa història? Es clar que sí. La història és fàcil. La crisi dels quaranta i decidir abandonar la llar familiar. Es la nit més trista, perquè me'n vaig i no tornaré. Demà al matí, quan la dona amb qui he viscut sis anys hagi marxat amb bicicleta cap a la feina i s'hagin endut els nostres fills al parc a jugar a pilota, ficaré unes quantes coses en una maleta i, procurant que no em vegi ningú, sortiré de casa fortuïtament i agafaré el metro cap al pis d'en Víctor. L'obra de teatre més o menys també comença així, just que el públic ja somriu i fins i tot riu. Joel Joan sorgeix en començar la funció des del pati de butaques i parla amb un tècnic com si alguna cosa de la funció no acabàs de rutllar. Fa gestos de dubtes i preocupacions. Ningú no sap quin és el diàleg que manté amb el tècnic de l'obra. De cop s'encamina cap al centre  i, des de baix pega un bot fins damunt l'escenari, amb una envejable demostració de la seva condició física que, d'altra banda segueix mostrant al llarg de tota la representació. Un cop a dalt, dues frases tòpiques i somriure general de la platea, enllaçant-les emperò amb l'inici de l'obra: Es la nit més trista... La versió que s'ha fet està pensada en el lluïment físic i interpretatiu de Joel Joan. La gent s'ho va passar bé i va premiar l'actuació dels actors amb mambelletes durant un bon grapat de minuts. Al cap i a la fi el públic no només aplaudia l'obra. Aplaudim també el Teatre Principal. Aplaudim actors que fins ara només coneixíem d'algunes sèries televisives o pel·lícules, com Joel Joan, fantàstic i en plena forma, Clara Segura, Josep Julien.... Al mateix vespre la música de Joan Valent a la Seu, però va ser incompatible veure i sentir els dos espectacles. Davant l'impossibilitat d'entrar a la Seu, l'única opció possible, caminar pels carrerons de Dalt Murada, Sant Alons... Un tel d'humitat amarant els llums tènues i el nostre silenci. Uns escriptors sortint de Ca n'Alcover, Antoni Serra, Patrícia Gabancho... Un optimista podria arribar a pensar que viu a una gran ciutat. La realitat és molt més crua. Si no vas viu pots trepitjar una merda o esser atropellat per un motorista sense escrúpols. Senyor, ensenyeu-me a ser insensible, diu el personatge de Hanif Kureishi.

Literatura | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

 

La batalla de Walter Stamm

Llorenç | 03/03/2008, 18:49

Benvolgut Joan, vaig llegir el teu comentari, sens dubte interessant, sobre l'anterior novel·la de Melcior Comes. M'he permès de contestar-lo amb una mica de retard. Així mateix, m'agradaria conèixer la teva opinió sobre La batalla de Walter Stamm, quan l'hagis acabada.
Agraït,
Llorenç Carreres

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb