Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

e.e.cummings ( El Gall Editor )

joanperello | 26 Febrer, 2008 22:35 | facebook.com google.com twitter.com

Trucs i baldufes, 21. El Gall Editor. En aquesta magnífica col·lecció de poesia acaba d'aparèixer el volum (a)poemes antologia poètica d'e.e.cummings. La poesia a Mallorca, i si m'ho permeteu, d'una manera especial a Pollença i al Port de Pollença, gaudeix d'una salut literària excepcional. Si fa poc saludàvem l'aparició de la versió catalana de Salvatore Quasimodo a les edicionsdelsalobre, ara hem de saludar amb la mateixa vehemència la versió de cummings (1894-1962), en minúscula, com se l'ha reconegut internacionalment. El seu nom, en el llenguatge de l'administració, és Edward Estlin Cummings. Va néixer a Cambridge ( Massachussets, USA).

 

 

Un any fonamental en la meva formació literària, i molt especialment en el caire de la poesia, va ser l'any 1973. Tenc la sensació que aquell any m'ho havia d'engolir tot. Un dels llibres fonamentals d'aquesta època d'aprenentatge és Lectura de la poesia americana (Seix Barral, 1970) de Serge Fauchereau. Un cop de llum a les tenebres del desconeixement: Pound, Eliot, Williams, Stevens, Moore, cummings...L'imagisme, l'objectivisme, la poesia de la guerra, els beatniks, la poesia negra, la Black Mountain Review... En aquesta mateixa època havia d'amarar-me, com no podia ser d'una altre manera de dadaisme i surrealisme. cummings va conéixer Tzara, Aragon, Breton, Soupault... Va compartir amb ells la rebel·lia de la creació. Una de les seves característiques és la transgressió formal, amb el seu ús especial de les minúscules i els punts.

 

Una vintena d'anys després vaig reprendre la lectura de e.e.cummings. A més dels poemes que es varen publicar l'any 1994 a l'Antologia de poesia anglesa i nord-americana contemporània (Ed.62), vaig poder gaudir uns anys després, en versió castellana, de l'antologia Buffalo Bill ha muerto (1910-1962), publicada a Hiperión l'any 1996: saldré del agua / hasta que mis muslos se empapen de ardientes flores/ Cogeré el sol con la boca/ y saltaré en el aire maduro/ Vivo/ con los ojos cerrados/ hasta chocar contra la oscuridad/ en las dormidas curvas de mi cuerpo/ Entrarán dedos de suave dominio/ con pureza de sirenas/ Completaré el misterio/ de mi carne/ Me levantaré/ Mil años después/ besando/ flores/ E hincaré mis dientes en la plata de la luna.

 

Ara el podré pair en català, versionat per Afred Sargatal.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS