joan perelló

Palau i Fabre, In Memoriam

joanperello | 24 Febrer, 2008 22:14

L'home és un animal que es busca.

J.P.F.


Quan mor un dels grans, un gran poeta com és el cas de Palau i Fabre, no es mor només una persona i la seva obra, sinó que es mor una manera especial de ser artista. Apollinaire havia dit que no s'ha d'anomenar poeta sinó aquell que inventa, aquell que crea, en la mesura en què l'home pot crear. Aquesta cita no és aquí gratuïtament. Ho he aprofitat recordant que En Palau i Fabre la va usar per encapçalar un text sobre la poesia de Picasso. Tothom lliga l'obra de Palau i Fabre a l'alquimisme, no de bades Poemes de l'alquimista ( 1952 ) es considerada la seva obra cabdal. No és una obra amb un punt i final. Dóna la sensació que Palau i Fabre no dóna mai per acabat aquest llibre, sinó que experimenta damunt ell i en va fa prolongacions. Fins i tot quan parla de pintura. L'obra de Picasso ha estat perfectament visitada per aquest inventor i n'hi ha tret el suc, per a sort nostra. Ens ha demostrat que l'obra de Picasso, també un dels grans, no acaba als bastidors de les seves teles, sinó que va més enllà, a la recerca de la poesia. L'alquimista cerca descobrir el remei de tots els mals. El poeta, o aquell que inventa, treballa les paraules, les sintonitza i en recrea mites o escenes rutinàries... imitar això que sembla que és la vida. Amb la mort de Palau i Fabre ha mort una manera especial d'entendre l'art.

literatura | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb