Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Escriptors i arrelament

joanperello | 04 Febrer, 2008 23:41 | facebook.com google.com twitter.com

Llegesc, fragmentàriament, un llibre de Rodriguez Monegal sobre narrativa sudamericana. Los grandes nombres de la literatura latinoamericana son casi sin excepción gentes que han vivido fuera de su patria una época de su vida, desde el Inca Garcilaso hasta casos más cercanos, Octavio Paz y Cortázar. A la literatura catalana tenim Mercè Rodoreda, avui activa a les lectures obligatòries dels instituts i a sèries televisives, ara que es compleix el centenari del seu naixement. M'he avesat a no arrelar enlloc, va dir a una entrevista de Montserrat Roig als principis dels setanta. Mai faig projectes. M'he acostumat a no tenir un demà... Quan més s'escriu, més por es té i més exigent torna una. La por ferma. Per la seva banda Henry Miller va afirmar que si no hagués deixat els E.E.U.U. hauria enfollit i, qui sap, hauria hagut de suicidar-se. Sort de París, en aquest cas, que li va donar l'estabilitat necessària per a la creació literària. Escoltar un altre idioma tots els dies fa que el propi idioma es faci més agut per a un mateix, el fa conscient de certs matissos que mai va sospitar. A més a més, es produeix un lleuger oblit que desperta a cadascú la fam de recuperar certes frasses i expressions. Un es fa més conscient del seu propi idioma. Vargas Llosa és un altre escriptor que ha fet molta de la seva obra literària fora del seu país. No va ser fins el 1958, quan vaig arribar a Europa, Madrid, que vaig decidir que només m'importava escriure. Rimbaud ja havia escrit tota la seva obra abans de fugir, abans dels vint anys. En Bartomeu Fiol ha publicat ara Continuació o represa dels poemets de Montsouris, amb alguns poemes escrits fa més de quaranta anys fruit d'una estada a París: A la vora del Sena, a entrada de fosc, / obro el mapa i miro on em trobo. La síntesi de l'escriptor: saber on es troba i com escriure-ho. Els esmentats ho han fet amb classe.

Comentaris

  1. Llorenç
    Nahat Elchmi

    Sí, se n'haurà de valorar la qualitat literària. Ara, s'ha de reconèixer que ha estat, com a mínim, trencador.
    Els espanyols, que tant s'omplen la boca, haurien de prendre mostra.

    Llorenç | 06/02/2008, 07:39
  2. Joan Perelló
    exili i arrelament

    Haurem de llegir el llibre de Nahat El Hachmi, recent guanyadora del Premi Ramon Llull, que has citat al teu blog En qualsevol cas, i part damunt de tot, valorem la qualitat literària. No vaig incorporar el seu cas al meu article perquè no tenc ni idea de la seva literatura i no me vaig atrevir a fer-ne valoracions.

    Joan Perelló | 05/02/2008, 18:31
  3. Llorenç Carrers
    escriptors a l'exili

    L'exili, en certa manera, pot ser estimulant per a l'escriptura. El xoc de cultures, el contrast com a font d'inspiració.
    D'altres escriptors, en canvi, s'aferren a la terra i en fan un motiu literari.
    Finalment, hi ha qui es nodreix de la pròpia tradició literària.
    D'altra banda i com és obvi, els escriptors no es cenyeixen estrictament a aquesta tipologia. Escriure pensant només en un model seria realment empobridor.

    Llorenç Carrers | 05/02/2008, 15:28
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS