Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

El dia de Sant Blai i la terra secreta

joanperello | 03 Febrer, 2008 21:38 | facebook.com google.com twitter.com

Diumenge, 3 de febrer. Sant Blai. Aquests darrers anys, tal dia com avui, he anat a l’ermita de Sant Blai de Campos, a peu des de la casa d’uns amics a foravila on berenam i dinam, abans i després de la caminada. Passam un bon dia, sense fervor religiós. Discrepàncies polítiques a banda. Avui fallaré. M’agrada, emperò, l’ermita de Sant Blai. Un dia com avui s’hi congrega molta gent, que hi sol anar amb bicicleta o a peu. Naturalment no hi manca la gent que usa el cotxe. M’agraden els dies de gener i febrer, fum de fred sorgint de la boca, quatre gotes incertes, poc vent, la rosada encara a les bardisses, els ametllers esplèndids, el paisatge gris. Al cap i a la fi el que m'agrada és la varietat climatològica. Fred quan toca i calor a l'estiu. Enguany era el primer any des del canvi de règim polític al consistori de Campos. ¿Què haurà canviat des de l’any passat? El més important no és el canvi en un dia concret, sinó al llarg dels quatre anys de gestió. El 2007 hi va assistir el Bisbe Murgui. No tenc cap notícia sobre l’alineament d’aquest prelat sobre la polèmica episcopal . Supós que hauria tingut més interés si fós un cristià practicant, votant d’esquerres. No compartesc res del que proclamen.


He passat el dematí llegint la premsa i escoltant música, corregint textos d'un llibre de poemes. Unes gotes inexpressives m’han privat d’anar a veure el mar. El Diari de Balears publica un ample reportatge sobre el suport de la gent nacionalista a la coalició electoral UNITAT PER LES ILLES. Ahir vaig tenir una xerrada amb el coordinador, i uns dels artífex, de la coalició, En Biel Huguet, davant el caliu de la xemeneia. M’agrada l’empenta que hi dóna aquest activista polític. Sovint me deman on és la separació entre Entesa i PSM. Mentre parlava amb ell hi cercava la fesomia de son pare, el poeta Damià Huguet. Pols de rajoles a la roba. L’expressió de la fe en la feina pel país i la seva cultura. Al suplement Presència hi ha un article de Guillem Frontera. Parla de la classe política i d’un amic seu, desencisat. Aquest amic meu, servidor l’estim molt i m’agrada veure’l aquests dies, tan distès, tan alleujat. Parla de llibres, d’ametlers, de fires de poble. La plataforma Unitat li ha tret un pes de damunt. Se’l veu feliç. Aquestes eleccions, almenys, no el faran patir. No hi pensa. No en parla. Fa vida normal. Uff!. Me reconforta veure impressa l’opinió de molta gent que respect coincidint amb aquest projecte. No és fàcil, especialment en política, saber sobreviure a les desavinences i deixar de ser rencorós.


Escolt, mentres tant, el darrer disc de Maria del Mar Bonet. TERRA SECRETA. Excel·lent i deliciós. El títol general està tret d’una versió al català de Robert Graves, traduït per la seva filla Lucía. No desmereixen, emperò, la resta de poemes seleccionats per la cantant, mossèn Alcover, Guillem d’Efak, Miquel Angel Riera, Serrat, Ovidi Montllor... Un gran disc, tant per les lletres com per la música.


Tot plegat, un dia tèrbol de Sant Blai, amb un horitzó com a mínim diferent.

Comentaris

  1. Llorenç
    Salut

    Bon diumenge, vas tenir.

    Llorenç | 04/02/2008, 07:46
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS