joan perelló

les excepcions al món dels blocs ( parl de Climent Picornell )

joanperello | 22 Gener, 2008 23:04

Me conect al bloc mentre escolt música llatina versionant jazz, o qui sap si l'hauria d'anomenar latin jazz, allunyant-me dels serials televisius. Repàs el que han escrit els altres i me fa ganes de retirar-me del món dels blocaires. No sé si jo som un d'ells, però facem autocrítica. Sortim a la palestra, treient pit, sovint darrere un pseudònim, i sense mirament hi amollam les nostres vísceres literàries, o millor dit, polítiques. El tema polític esgarrifa. i no parl de la pluralitat. Benvinguda sigui. Parl del nostre pobre nivell intelectual a l'hora de defensar les nostres idees i, sobre tot, a l'hora de criticar la dels altres. ¿Hem de renunciar, idò, a treure'ns públicament la vergonya i no dir el que pensam en veu alta?¿No és legítim aprofitar l'avinentesa i explicar al món, o com a mínim al nostre entorn, quin és el nostre dia a dia i quines són les nostres obsessions? Potser sí que tot és legítim i possible, però mantenc els meus dubtes. Recentment, i no crec que fos a cap bloc sino a un article de diari, l'escriptor Melcior Comes comentava la falta d'autocrítica de molts autors a l'hora de presentar-se a un premi literari. Efectivament dins la llarga llista de llibres que opten a un premi literari sempre n'hi ha alguns que destaquen i que ben probablement podrien guanyar, tot depenent de l'atzar en forma de jurat. Al mateix temps hi ha una llarga caterva d'obres mediocres, i unes quantes d'impresentables. ¿No estan en el seu dret? Naturalment que sí, fins i tot amb més motiu que molts dels blocaires que sorgim adesiara, perquè els aspirants a un premi literari són mers aspirants a la glòria efímera, mentre que els escrivents de bloc sorgeixen -sorgim, perdò- a la llum pública sense cap sedàs. A poc a poc un va construint el seu propi garbell i l'aplica a la lectura dels blocs. A poc a poc discernim allò que interessa d'allò que és superflu i que només serveix per fer-te perdre el temps. La curiositat dels blocaires emperò ens juga males passades perquè sovint ens fa obrir pàgines que sabem que tanmateix ens en penedirem. M'enrabii llavonses perquè enlloc d'aquests esputs literaris hauria de llegir obres i autors de qualitat que romanen al prestatge i que, de ben segur, ens han de portar el plaer de la bona literatura, com Coetzee, Marai, Auster, Gracq, Auster, Forcano... per posar només els exemples reals que tenc a la meva taula. Sort, emperò, que de tant en tant tocam amb un dit el cel i obrim el bloc que esperaves, aquell que enyores quan han passat alguns dies. N'hi ha uns quants però vull destacar el de Climent Picornell. Avui ens ha tornat a demostrar un pic més la seva saviesa literària amb l'article Els homes no duen davantal. No renunciem, doncs, als blocs. Cerquem i triem amb gust.

General | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

 

amic

joan | 29/01/2008, 12:25

els elogis no són per l'amistat, sinó per la qualitat dels teus escrits,
però és ver que també celebr mantenir una amistat de més de trenta anys

 

amic

climent | 29/01/2008, 11:31

s'ha de conèixer que som amics...
gràcies pel teu comentari

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb