joan perelló

revetlles, futbol, poesia...

joanperello | 17 Gener, 2008 00:17

No sé si hi deu haver nit pitjor per les revetlles que una com la d'avui amb aquest vent cruel. El mes de gener ens té acostumat a les seves calmes, amb la mar plana i un fred agradable. Tot semblava, fa uns dies, que aquesta encalmada s'avançava però dies com avui ens han retornat a una realitat dura: fa un temps ingrat. Si no fós així, encara que fés més fred, un podria gaudir de la torrada a mitja nit en el cas de tenir coratge per assumir la festa.

Sant Antoni, Sant Honorat, Sant Sebastià... Anit els futbolers hi afegim un sant nou al santoral, Sant Miquel Àngel Moyà, el porter de futbol del Mallorca que ha salvat l'equip de quedar el·liminat a la Copa del Rei pel Madrid. Diràn les cròniques que el Madrid mereixia guanyar, però el que és cert és que qui ha guanyat ha estat el Mallorca i ho ha fet de la mateixa manera que acostuma a fer-ho el Madrid, amb l'aportació del porter i aprofitant alguna ocasió. En qualsevol cas sempre es bó guanyar el Madrid.

Les calmes de gener vindràn després de festes, quan Palma aconsegueixi apagar els llums i tots plegats retornem a la rutina sense festes. A mi no m'agrada exageradament el temps festiu però m'encanta tenir temps lliure - lliure o lleure, tant se val -. Temps per llegir i per escriure. Temps per caminar pel camp del Pla. Temps per caminar per la marina. Temps per caminar per les platges o les escolleres. Temps per ensumar el camp. Un horitzó amb bellumes. Vaixells de càrrega cap a destinacions desconegudes. L'altre dia, a l'arenal de Sa Ràpita, comparegueren centenars de grumers, menuts, d'una bella transparència. També hi ha molta alga a alguns indrets del litoral. Una bella alga que alguns sectors de la societat s'obstina en fer desaparèixer.

Llegesc fragments d'alguns autors a l'atzar, fragments breus, versos triats sense mirament, una mica obstinat en no anar a dormir encara que comenci a ser hora. Així és com visc: llegesc un llibre, escolte un poc de música, em passege pels carrers d'aquest poble ja massa gran abocat a ser una petita i avorrida ciutat. Mandrege, mire el cel, temptege l'oratge, parle amb algun amic sobre aquest antic ofici d'embastar paraules, pense, camine, no faig res. D'altres vegades, malde per escriure: un vers rebel, l'esborrany...Això és tot. Si algú creu que estic sol és que no ha entés res. Són fragments de Ramon Guillem, el culpable que encara no pugui anar a dormir. O, com diu José Carlos Llop:


         Es invierno en nuestra casa:

              una lámina de hielo en tus ojos,

a punto de quebrarse.

General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb