joan perelló

Salvatore Quasimodo

joanperello | 05 Gener, 2008 11:43

Vaig començar a llegir el poeta Salvatore Quasimodo l'any 1973, concretament el 13 de juny, almenys així està datat al llibre. No era una edició exclusiva del poeta, sinò que formava part del volum IX d'una col·lecció anomenada "Los premios Nobel de Literatura", publicada per Plaza Janés l'any 1969. Compartien l'extens volum de 1702 pàgines amb paper de missal altres guardonats amb el Nobel: Gerhart Hauptmann, Karl Gjellerup, André Gide, Ivo Andric, John Steinbeck, Saint-Jhon Perse, l'extraordinari poeta nascut a Guadalupe l'any 1887. En algunes époques aquest premi de literatura no ha gaudit de gaire prestigi a certs sectors intel·lectuals, qui sap si per certa prevenció als èxits de venda. No crec que es pugui dubtat de l'encert del jurat precissament els anys 1959 i 1960, quan van ser atorgats a aquests excepcionals escriptors. Sembla que els aspirants de 1959 eren Moravia, Malraux i Ezra Pound. Quasi res.

Al cap d'un any, el setembre de 1974, vaig adquirir, i llegir, el llibre "Poetas italianos del siglo XX", publicat a l'editorial de Librerías Fausto de Buenos Aires, una edició a cura de Horacio Armani, i amb poemes entre d'altres de Marinetti, Saba, Campana ( ara feliçment editat per manera doble a Mallorca a través de Muntaner i de Moll), Cardarelli, Ungaretti, Montale, Penna, Pavese, Pasolini, Sanguinetti i, naturalment, el poeta de Siracusa Salvatore Quasimodo. Del 2006 hi ha una extraordinària versió de Dia rera dia, en català aquesta vegada, de la mà de Ponç Pons a la col·lecció Els Jardins de Samarcanda de l'editorial Eumo de Vic. També me consta una versió a Bromera (València) del llibre El fals i vertader verd. Segur que en trobaríem d'altres. Ara, gràcies al bon saber fer de la gent de edicions del salobre del Port de Pollença arriba la OBRA POETICA de Salvatore Quasimodo, amb traducció de Susana Rafart i Eduard Escofet i amb una introducció de Francesco Ardolino. Serà una molt bona ocasió per rellegir aquest poeta humanista per uns i hermètic per altres, però sempre poèticament trascendent.

Jo pujava aquell turó un matí

amb altres companys trescant

silencis interns. Encara

m'havia d'inventar la vida.

 

 

 

 

 

literatura | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb