Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Carta a Blai Bonet

joanperello | 21 Desembre, 2007 22:01 | facebook.com google.com twitter.com

Blai, avui, a moltes fulles grogues d'aquell desembre de mil nou-cents noranta set, juro, damunt la teva calç, que espero la pau únicament de la terra agra. Estic amb tu en aquesta humilitat que no té fi, del guix, la sorra blanca del marbre i la mar, en l'alegria definitiva de la cendra. Me perdonaràs Blai que hagi començat aquesta carta manllevant-te'n una que vares escriure a n'Antoni Tàpies i que es va publicar l'any 60 als Papeles de Son Armadams. Crec que va ser l'any 71 quan et vaig conèixer, humil físicament, sota una pell transparent, a la camilla del carrer de Palma, 74, a Santanyí. De bades vaig cercar les llebres obertes, amb el ventre ple de mata. Res no delatava el pas dels caçadors. Llibres de pintura: Tàpies, Cuixart... i un rellotge que sempre marcava la mateixa hora: ginebra i cinc. Anit també plou quasi en vers darrera aquesta taula on escric, aquesta taula que aquests darrers mesos ha contemplat el meu silenci literari i que avui, a cops de lectures breus, inconnexes en fan venir escriguera. Com que ja no s'usa la ginebra, i ja no hi sou ni tu ni en Damià Huguet ( tenc set de tu i bec ginebra) per fer-ne versos, m'assec a la butaca amb un primmirat tassó amb whisky de malta. He llegit durant una estona Vicente Aleixandre i, de molt de fons, casi com si no compartís la vetllada amb nosaltres, hi havia na Madeleine Peyroux, descalça com un sentiment. Ebrio en la música secreta de tu aliento. Labios de muerte bajo nocturnas aves. Labios larguísimos, membranosos avances de un amor, de una sombra, de una muerte besada. Labios turbios. Espadas como labios. Tu també, Blai, llegires Aleixandre. No sé quin estrany atzar m'ha duit cap a vosaltres dos. Tocava llegir Blai Bonet com a homenatge al teu desè aniversari mortuori i he preferint transgredir l'ordre establert, començant per Sombra del Paraiso. Però com que la transgressió no va gaire amb les meves formes he acabat llegint L'evangeli segons un de tants, i Comèdia... i entre els llibres i papers arrenglerats entorn a la lletra B, he trobat un retrat que li feres al poeta que nasqué als jardins calents de la magnòlia oberta, a Màlaga, on el mar és jardí de les cases, al poeta alt i estés com la fusta. No sé si mai vares anar a Màlaga, però segur que ens ho haguessis fet creure, o a New York o a qualsevol indret d'aquest món que, tanmateix, mai va voler esser el teu. T'he escrit aquesta carta i tanmateix no t'he contat res del que passa per ca nostra. Te'n faries creus. Veig que no em preguntes per què vaig deixar el mal sense explicar. En el nostre silenci hi ha el penediment que sap fins a l'arrel com varen ser creades les cavernes dels nostres pulmons. Bona nit, Blai. Ja ens escriurem una altra volta si aconseguim passar full al calendari que assenyala dia vint-i-tants de ginebra.

Comentaris

  1. P. Vadell
    Re: Carta a Blai Bonet

    Debades cercam blai dins el tassó de ginebra. Trobam silenci. Només jovenets pel carrer fent renou, això recorda les lletres de Blai.

    P. Vadell | 10/01/2008, 11:52
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS