Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Madrid, Toledo

joanperello | 03 Desembre, 2007 20:27 | facebook.com google.com twitter.com

Cap de setmana breu, però intens, a Madrid i Toledo. Madrid és una ciutat excepcional si hi viatges sense prejudicis. Es veritat que no he agafat cap taxi ni he sentit cap emissora de ràdio o tv ( Cope, TV Madrid o les altres estatals). Aquests darrers mesos hi ha hagut polèmica a Catalunya i Balears pel tema del transport i les infraestructures. S'ha de reconèixer que a Madrid això funciona, i així i tot, la circulació pels carrers és un caos. Potser he tengut sort, però els trajectes des de l'aeroport a la ciutat, o viceversa, així com entre diferents punts de la ciutat, han estat impecables. Un punt i a part, en positiu, és el tren des de Madrid a Toledo, ràpid, net i silenciós, amb una tarifa en consonància a les prestacions esmentades.Trenta minuts dura el trajecte. No fa gaires setmanes vaig visitar Lisboa ( revisitar, com escrivia a un anterior post) on es fa palesa la importància de tenir un transport públic eficient i que, en el cas d'aquesta ciutat, encara li dóna un valor afegit per la seva tradició i encant. A Catalunya i a Balears encara li haurem de donar una mica de temps per a fer una valoració.

Es la primera vegada que vaig a Madrid per raons personals i no professionals, si exceptuam un viatge d'allò que s'anomena d'estudis fa quasibé quaranta anys. Des de l'any 1976 fins a mitjan dècada dels noranta, visitava anualment aquesta ciutat assistint a cursos de formació de l'empresa on treballava. Record amb certa nostàlgia aquells anys de restaurants de menú, quan a Mallorca encara no s'usaven, o aquelles llargues caminades dels horabaixes recorrent tota la ciutat. De nit, la cerveseria alemana de la Plaza de Santa Ana, o el Central a la Plaza del Angel, amb les seves sessions de jazz que, pels cartells que vaig veure, encara mantenen. Després he seguit anant a Madrid per raons de feina però sense arribar casi mai a la ciutat, sinó que des de l'aeroport m'he dirigit a llocs de reunions a la perifèria, especialment al Parque Empresarial de la Moraleja a Alcobendas. Taxistes? Es clar que sí. Sense excepció tots escolten la COPE, però no m'he topat mai amb cap que m'hagi fet baixar del taxi per sentir-me parlar en català pel mòbil.

Aquesta opció que vaig prendre per visitar ara Madrid des d'una òptica diferent a les anteriors, sense els horaris establerts per les meves reunions professionals, sinó com a turista, no m'ha decebut. La veritat és que la fesomia de Madrid, tot i les obres de l'equip d'En Gallardón, no ha canviat sustancialment en aquests quaranta anys, almenys no tant com a altres indrets.

Toledo té l'avantatge, si hi vas amb tren, del propi viatge com ja he comentat per la seva comoditat, però també l'arribada a la seva estació de principis de segle, on ja es fa palès que la cultura d'aquesta ciutat no parla un únic llenguatge. Toledo és una ciutat que mostra arreu les seves influències, tant cristianes, musulmanes o jueves. Per cert, al centre d'interpretació del judaïsme, hi ha un cartell que anuncia que s'hi parla català, devora altres llengües europees. No sé quina cara hi posen els espanyols quan passan per davant aquest centre. A mi, tot i no entrar-hi, em va fer sentir bé. Tal vegada me va ajudar a una millor valoració d'aquesta ciutat històrica que avui s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge turístic, especialment espanyol. M'ha donat la impressió que la figura del Greco ja no és la base d'aquesta ciutat, tal com m'havia donat la impressió durant aquell primer viatge d'adolescent, al viatge d'estudis d'aquells anys seixanta. La veritat és que qui ha canviat més de llavonses, tant d'aquell Madrid de la calle Arenal o de la Plaza Mayor, o del Toledo de espases i Greco, he estat jo mateix. Que la vida va de debó un ho aprèn massa tard, com diria el poeta Gil de Biedma.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS