Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

No respectar l’home i envejar-lo.

joanperello | 26 Novembre, 2007 17:56 | facebook.com google.com twitter.com

Je ne respecte pas l’homme; cependant, je l’envie.

He llegit pocs poemes de Michel Houellebecq i no m’han dit gaire cosa, però entre ells m’he trobat amb aquesta joia. A mi m’agraden molt els versos que poden viure sols, per ells mateixos, independents del seu poema o del seu llibre. Aquest n’és un cas. En aquest mateix poema hi ha un altre pensament d’interés quan el poeta es planteja que hi deu haver una altra manera de viure, qualque cosa que no se troba en els llibres. Es curiós: un no gaire bon poema amb dos pensaments de molt d’interés. La vida de l’escriptor al marge de la literatura. L’enveja cap al proïsme encara que no el respectem. Potser s’ho pagarà llegir les seves novel·les, diuen que provocadores. No respectar l’home i envejar-lo.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS