Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Miquel Morell

joanperello | 25 Novembre, 2007 18:16 | facebook.com google.com twitter.com

Recentment s'han publicat alguns articles sobre l'escultor Miquel Morell. Va encetar el tema en Tomeu Fiol i s'hi han afegit escrits de Biel Florit, Pep Rosselló i López Crespí. Parlen de la soledat de l'artista a una residència d'Albacete, lluny de la seva terra. Me l'imagin arrufat, acariciant-se permanentment la seva barba blanca, amb els ulls entristits, però no me puc imaginar el paisatge que es veu des de la seva finestra. En Fiol reivindica una residència per aquells artistes ja majors que han quedat sols. Potser tendrien estímuls per seguir treballant artísticament. Vaig conéixer en Morell fa més de trenta anys. Podria haver-se semblat a alguna de les seves escultures. Podria haver fet un autoretrat permanent. En aquell temps no es perdia cap acte cultural. Arribava lentament a la sala de conferències, o a la galeria d'art, amb boina a l'hivern. El vaig tractar molt a una tertúlia que fèiem a can Rafel Jaume. Ells dos m'acostaren a la pintura mallorquina: Rivera Bagur, Brunet, Fraver, Mercant... i no hi podré fer mai cabal. En un país que no s'ha distingit massa per aprofundir en l'art, sinó que les classes dirigents i els qui podien comprar art més aviat estimulaven la mediocritat, aquesta casta de gent va fer un esforç generós per salvar la dignitat artística a Mallorca.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS