Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Lisboa, Pessoa

joanperello | 22 Novembre, 2007 22:13 | facebook.com google.com twitter.com

Nao: nao quero nada

Ja disse que nao quero nada.

Nao me venham com conclusoes!

A única conclusao é morrer.

Aquests versos de Fernando Pessoa, o d'Alvaro de Campos si tant voleu, es poden llegir a la tomba del poeta al claustre del Mosteiro dos Jerónimos situat a Belém ( Lisboa). No fa gaire he passat uns dies en aquesta ciutat, revisitant-la si se'm permet usar la paraula que dóna títol precisament al poema esmentat ( Lisbon revisited ) i qui sap si hi ha una certa influència del poeta per fer-me sentir molt a gust a Portugal. Pessoa també es present a la ciutat com a personatge a la terrassa de la cafeteria A Brasileira, a la rua Garrett on hi ha l'escriptor en una escultura de bronze, a una taula. Aquí els turistes ens hi feim fotos, més que a la tomba on, curiosament, passa més desapercebut. Els qui hem llegit Pessoa, emperò, se'ns fa més avinent també a altres llocs de Lisboa, especialment pels cafés de La Baixa o a les voltes de la praça do Comércio. Aquest Pessoa que intueixes als carrers del Chiado és més el del personatge Bernardo Soares del Llibre del desfici que el dels poemes, la Lisboa dels personatges que no esperen res perquè és perfectament inútil esperar. Diu, també: "sóc els voltants d'una ciutat que no existeix. No sóc ningú, ningú. No sé sentir, no sé pensar, no sé estimar. Sóc una figura de novel·la per escriure". La Lisboa té vistes al riu Tejo, ancestral i mut. Diuen que Pessoa es va enyorar de la seva ciutat durant els anys que va viure a Durban. De fet quan retorna al seu país mai més en surt, dedicant-se només a les traduccions de cartes comercials i a crear ficcions i personatges, ebri i entotsolat. "¿ Viatjar? Per viatjar n'hi ha prou en existir. Vaig de dia a dia, com d'estació a estació, en el tren del meu cos, o del meu destí, guaitant als carrers i les places, als gestos i els rostres, sempre iguals i sempre diferents com, al final, ho són tots els paisatges." En fi: Lisboa per visitar reiteradament i Pessoa per rellegir contínuament. I, al final, la única conclusió possible, morir.

Comentaris

  1. joan
    benvingut

    Moltes gràcies, Climent i, sobretot enhorabona pel teu blog, probablement el de més interés

    joan | 25/11/2007, 17:12
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS