joan perelló

Lisboa, Pessoa

joanperello | 22 Novembre, 2007 23:13

Nao: nao quero nada

Ja disse que nao quero nada.

Nao me venham com conclusoes!

A única conclusao é morrer.

Aquests versos de Fernando Pessoa, o d'Alvaro de Campos si tant voleu, es poden llegir a la tomba del poeta al claustre del Mosteiro dos Jerónimos situat a Belém ( Lisboa). No fa gaire he passat uns dies en aquesta ciutat, revisitant-la si se'm permet usar la paraula que dóna títol precisament al poema esmentat ( Lisbon revisited ) i qui sap si hi ha una certa influència del poeta per fer-me sentir molt a gust a Portugal. Pessoa també es present a la ciutat com a personatge a la terrassa de la cafeteria A Brasileira, a la rua Garrett on hi ha l'escriptor en una escultura de bronze, a una taula. Aquí els turistes ens hi feim fotos, més que a la tomba on, curiosament, passa més desapercebut. Els qui hem llegit Pessoa, emperò, se'ns fa més avinent també a altres llocs de Lisboa, especialment pels cafés de La Baixa o a les voltes de la praça do Comércio. Aquest Pessoa que intueixes als carrers del Chiado és més el del personatge Bernardo Soares del Llibre del desfici que el dels poemes, la Lisboa dels personatges que no esperen res perquè és perfectament inútil esperar. Diu, també: "sóc els voltants d'una ciutat que no existeix. No sóc ningú, ningú. No sé sentir, no sé pensar, no sé estimar. Sóc una figura de novel·la per escriure". La Lisboa té vistes al riu Tejo, ancestral i mut. Diuen que Pessoa es va enyorar de la seva ciutat durant els anys que va viure a Durban. De fet quan retorna al seu país mai més en surt, dedicant-se només a les traduccions de cartes comercials i a crear ficcions i personatges, ebri i entotsolat. "¿ Viatjar? Per viatjar n'hi ha prou en existir. Vaig de dia a dia, com d'estació a estació, en el tren del meu cos, o del meu destí, guaitant als carrers i les places, als gestos i els rostres, sempre iguals i sempre diferents com, al final, ho són tots els paisatges." En fi: Lisboa per visitar reiteradament i Pessoa per rellegir contínuament. I, al final, la única conclusió possible, morir.

General | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

 

benvingut

joan | 25/11/2007, 18:12

Moltes gràcies, Climent i, sobretot enhorabona pel teu blog, probablement el de més interés

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb