Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Pel prestigi dels Premis Ciutat de Palma

joanperello | 21 Gener, 2012 12:25 | facebook.com google.com twitter.com

 Ahir vaig participar, com no podia ser d’altra manera, a l’acte de Can Alcover en defensa de la llengua catalana i pel prestigi dels premis Ciutat de Palma. Me va complaure veure-hi la gran majoria d’amics escriptors, alguns editors, polítics i, sobre tot, molta gent. L’acte va ser un èxit i no va necessitar que ningú hi posàs un autocar com sembla que van fer els del Teatre Principal. A Can Alcover, bon ambient, literatura i un clam contra el PP. Me sap molt de greu veure com es poden perdre els premis Ciutat de Palma en català. Ja se sap que els certàmens literaris tenen un punt de rifa. L’obra guanyadora normalment no és l’única que es mereix el premi. Dóna la impressió que alguns dels participants a la convocatòria d’enguany s’haurien estimat més no guanyar en aquesta loteria, talment aquells que s’han equivocat fent més paperetes que li permetien els dècims i resen per a que no els hi toqui la grossa. El guanyador de novel·la ha decidit donar els diners a associacions culturals de Menorca. El guanyador de poesia també va tenir la seva frase reivindicativa. Resulta com a mínim curiós que, amb la quantitat de premis literaris que hi ha, hagin optat per presentar-se a uns dels quals no n’estan conformes amb la seva convocatòria.

 Aquesta va ser la meva humil aportació en aquest vespre d’unitat cultural a l’entorn de l’Obra Cultural Balear, l’Associació d’escriptors en llengua catalana i el PEN Club Català.

Llegesc aquests dies el llibre de l’escriptor de Nàpols Erri De Luca, El dia abans de la felicitat, traduït de l’italià al català per la barcelonina Anna Casassas i que ha publicat l’editorial Bromera, a Alzira, el País Valencià. Ja ho veis, tot amb aparent normalitat. La llengua catalana és viva arreu. Es una bona novel·la, i un bon autor, que aprofit per recomanar-vos. A un moment determinat hi ha un personatge que diu:

“Em consolava amb els llibres de don Raimondo, papers esgrogueïts que ell recuperava quan algú volia desfer-se dels llibres.
    -Una persona triga tota la vida a omplir els prestatges i un fill no veu el moment de buidar-los i llençar-ho tot. Què hi posen als prestatges buits, formatge? N’hi ha prou que me’ls tregui d’aquí, em diuen, I això que contenen tota la vida d’una persona, els seus desitjos, les despeses, les renúncies, la satisfacció de veure créixer la pròpia cultura centímetre per centímetre, com una planta.”

I aquestes paraules m’han fet pensar en el que succeeix aquí. Molta gent ha lluitat de valent per la cultura catalana. Ara, tres fills se’ns volen desfer de la nostra biblioteca. Na Maria, en Mateo i en José Ramón són alguns d’aquests fills. La convocatòria dels premis Ciutat de Palma d’enguany, juntament amb la resta de la seva política cultural en contra de la llengua catalana, és l’inici del desballestament de la nostra biblioteca. Ens toca resistir i lluitar de valent. Ja ho deia Joan Fuster: “Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS