Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les dreceres invisibles (7): Moixos i gats als carrerons

joanperello | 09 Novembre, 2011 17:05 | facebook.com google.com twitter.com

 

El moix, solitari com la llum del seu propi carreró on se n'ha fet l'amo, encalça les fesomies dels seus propis records. Qui millor n'ha parlat dels moixos i dels carrerons ha estat sens dubte Llorenç Villalonga: Pel barri, no hi passa ningú. "Els veritables habitants d'aquests carrers són els gats", ha dit Santiago Rusiñol. Mallorca és un país privilegiat per als éssers gatescos. El gat exigeix silenci, ordre i netedat, com un filòsof escolàstic: els renous del món no el deixarien meditar. Els moixos surten a moltes pàgines d'escriptors. Potser una de les imatges que s'han fet més famoses, en el món dels escriptors naturalment, és la de Julio Cortázar amb el seu Adorno als braços. Jo no he tingut mai moixos a casa, però vaig emmarcar una fotografia on, casualment, se me veu amb un als braços. Un homenatge subtil al creador Cortázar? Aquell moix, que era d'una neboda meva, va morir i jo no vaig aconseguir escriure mai com Cortázar. La meva història amb aquests animals no ha estat mai fàcil. Fins i tot se me posen els pèls de punta quan veig els seus eriçonar-se i, tot i que no ho vulgui reconèixer, me fan una mica de por amb el seu posat distant, de mirada entristida, com d'una tarda d'escriptor sense fe. Si hora foscant, caminant serenament pels carrerons del silenci, cavil·lós, me topàs amb el gat negre, potser faria com un personatge perdut d'un conte perdut de la meva joventut perduda. Aquest personatge i el gat es topen cara a cara a un carreró. Es miren desafiant la por de cadascú, amb el posat de pistoler a punt de treure l'arma de l'estoig. El personatge ha begut, innecessàriament. El gat... Uff, qui és el gat? Es miren i aviat ja no es temen. El gat i el moix són dues ànimes del mateix gest. No són els amos del carrer, sinó presoners d'aquests carrerons sense sortida. Viuen a la frontera de l'atzucac. Somos amigos desde una distancia infranqueable, com deia un personatge del mateix Cortázar respecte al gat Osiris.

foto: J.A. Pérez Salazar

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS