Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

les dreceres invisibles (6): un gris nabokov

joanperello | 07 Novembre, 2011 18:36 | facebook.com google.com twitter.com

 

 

L'horabaixa és gris, un gris nabokov, de pluja constant i butaca de biblioteca de fusta per esperar esdeveniments sense pressa. L'horabaixa és gris, també, com una música gris fauré. El cel i els edificis agafen el mateix color, com el traç de la preparació d'una pintura. Fins i tot la pluja sembla d'un altre temps, qui sap si del temps d'una infància a vegades mala de recordar. Una viena amb pastilla de xocolata, tapissos a la paret amb cèrvols i paons, canalobres, un tictac de rellotge a la penombra. Paper i estilogràfica. Una taca de tinta a la roba. La bolla del món amb un lleuger crui a una frontera efímera. Llibres per no llegir mai, deprimits devora una taca de pols. Albums de fotografies evocant el pas del temps. La vida és deshonesta, fràgil. Hores de vessa, com un atzar difícilment feliç. Cada canterano, cada vànova, cada làmpada són com un alè de vell. Càmfora, bolles de gas, naftalina. L'olor d'una roba que mai més te tornaràs a posar. L'horabaixa és gris, un gris nabokov, de pluja constant.


 


 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS