Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

mapes i territoris: el perdó

joanperello | 23 Octubre, 2011 16:23 | facebook.com google.com twitter.com

Som d'aquells que tenen tant de respecte a la mort com a la vida, i no m'agrada veure com es pot desfermar la violència de la manera més cruel i salvatge, ni amb l'excusa d'alliberar cap territori. A Libia qui ens alliberarà dels salvatges que han acabat amb Gaddafi? Qui sap si a qualcú d'aquests que ara mostren la seva imatge  amb alegria li concediran una quota de poder. ETA, durant aquests darrers quaranta anys, ens ha fet reflexionar molt sobre la vida i la mort. Ara, arran del cessament de la seva activitat terrorista, les víctimes recobren actualitat, i me deman qui ens alliberarà dels qui han de gestionar la pau? Tremoles quan llegeixes certa premsa o escoltes alguns comentaris, tot i que és molt comprensible la dificultat de perdonar. Existeix, però el perdó? A la darrera novel·la de Michel Houellebecq hi ha també algunes morts tràgiques que fan dir a un dels personatges: "qui ho ha fet... no hauria d'existir. Se l'hauria d'esborrar de la superfície de la Terra". Es molt difícil perdonar. 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS