No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj Segui @joanperello Tweet
La devastació
joanperello | 12 Setembre, 2011 19:31 |
Rivera Bagur se'n va fer un fàstic de pintar figures humanes, senzilles, pintura naïf en diuen, una mica inexpressives, famílies sovint entre flors i sota els arbres, també de línies mínimes, però també va pintar l'expressió de la por i el dolor. Ara se'n parla poc dels pintors mallorquins que marcaren la diferència a la postguerra com Rivera Bagur, Brunet, Fraver o Mercant entre d'altres. Pel camí que duim aviat no en quedarà rastre de la cultura. Aviat hi haurà la conselleria de la devastació, o en plural, conselleries i regidories. No hi ha pressupost és l'argument. Hi ha una llista d'espera per pagar proveïdors i empreses, però sembla que els creadors en quedaran defora. La creativitat no es troba dins les prioritats. Mans de ferro. Mans sense expressió. Gestos polítics que marquen el camí de la devastació. No hi haurà paisatge en català.
Personal |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Joan Perelló (Campos, 1953) Llibres publicats: Es massa difícil (Temptant l'equilibri), 1973/ Sempre trobaré algun dolor, 1973/ Baf de llavis, 1976/ Carasses, 1997/ La set del viatger, 2001/ Sal de Migjorn, 2002/ Manual d'ànsia, 2005/ Quadern de manobre, 2007/ A recer, 2009/ Inventari d'omissions, 2011/ L'error o la vida, 2013/ La casa del vespre, 2014 pàgina web de l'AELC: http://www.escriptors.cat/autors/perelloj
Menú
Cerca
Calendari
| « | Abril 2018 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
Recentment
- Tancat per dubtes. El desconcert de la brúixola.
- Antoni Tàpies
- Pel prestigi dels Premis Ciutat de Palma
- Mal averany per un any de promiscuïtat
- Olor de temps, la biblioteca de Patxi Echeverria
- La felicitació de Nadal de la Presidenta del Consell de Mallorca
- El mar i la meva abstenció de cada any
- Les dreceres invisibles (7): Moixos i gats als carrerons
- les dreceres invisibles (6): un gris nabokov
- Verd d'octubre
- Les dreceres invisibles (5): Coses de vells
- mapes i territoris: el perdó
- llibres
- Falta de respecte
- Temps tudat
- La devastació
- Poc llum, sense llibres
- Aquella ploma
- Quietud de setembre
- El suggeriment del silenci
- Natura i literatura
- Un cert vitalisme
- Moments perduts
- Campos, sa Ràpita, un altre pic!
- ENCARNA VINYES
- Hotels a sa Ràpita: màscares, mascara...
- Hotels a sa Ràpita: màscares, mascara...
- Moscards i beates, després de les gavines i les rates
- Lectura i realitat
- El futur incert de Campos
Categories
Els meus enllaços
General
Literatura
Comentaris recents
- Xesca Forteza: Bon dia. M'agradaria poder enviar-li un correu electrònic...
- Jesús M. Tibau: T'he afegit a la llista d'enllaços del meu blog Tens un racó...
- joanperello: Hola Jaume. Dóna records a la família.
- Jaume Rosselló: He volgut posar aquestes paraules en boca meva ara que d'aquí a...
- Bartomeu: Gràcies a tu, Joan, pel que fas i escrius. Una abraçada.
- Joan Perelló: Moltes gràcies per aquesta tanka. Salut i molts anys amic poeta,...
- Bartomeu: TANKA A Joan Perelló Poses la...
- Joan Perelló: El tenir amics no ens fa més bones persones, tot i que a mi...
- Jaume Rosselló: No te conec, Joan, ni tampoc coneixia el teu blog fins ara que...
- mika noguera: curiós donar-li voltes a la tristesa de la naturalesa, és la...
El tenir amics no ens fa més bones persones, tot i que a mi m'agradaria figurar-hi dins aquest grup. La mort d'un home encara jove i amb moltes coses per fer i per dir sempre és un cop molt fort, però no ens queda més remei que per honorar la seva memòria seguir lluitant.
No te conec, Joan, ni tampoc coneixia el teu blog fins ara que me l'ha mencionat en Toni Serra per dir-me que hi tens publicada una entrada referent al meu germà i al seu llibre, Cartes des de Caubet. Di(et)ari. He llegit l'entrada i simplement et volia agraïr que fóssis amic den Pep. Si eres,... si ets amic den Pep vol dir que ets bona persona. Salut!