Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Poc llum, sense llibres

joanperello | 06 Setembre, 2011 21:20 | facebook.com google.com twitter.com

A la tauleta del jardí hi he deixat un caramull de llibres, tots començats, amb el punt de llibre just a punt per no perdre'm del tot: una selecció de contes de Saul Bellow, una antologia poètica de Charles Tomlinson, la poesia completa de John Donne, el suplement de cultura d'un diari del passat cap de setmana, la revista El Temps amb l'article insuperable de Mira. També hi ha les meves plaguetes on hi escric notes a mà i on hi treball o somii les meves dèries literàries. Hi ha també la temptació de prendre'm una copa. Mentrestant, unes cases més avall, uns infants apuren les seves darreres nits de vacances, una mica a lloure, com un autèntic sinònim de lleure, jugant uns jocs que no som capaç de desxifrar. També se sent el ressò de qualque film televisiu i, potser, un concurs banal a unes altres cases una mica més llunyanes. L'estiu, fins i tot en setembre, ja ho té això quan fa calor i la gent manté les finestres obertes de pinte en ample. Si fa calor no queden ni les cortines i totes les finestres s'obrin al món. La rutina televisa d'alguns veïnats és com un eixordador clam que batega dins la quietud del millor setembre possible de les nostres vides. Els meus ulls, una mica entabanats, manegen un gest de cansament. No hi ha res pitjor que llegir i saber, unes línies després, quan aquestes es creuen les unes amb les altres embullades, que no s'ho paga tenir cap llibre a les mans. Una remor, dins el fullam del fasser, te fa mantenir a l'expectativa per discernir si és un gest de rata, un moviment de mèrlera o la teva pròpia ombra que persegueix la teva ombra. No, aquesta nit no llegiré, conscient que l'estiu mancaba. Ensumaré el rastre de les darreres alenades de la climatologia benigna i escrutaré la fosca com qui anhela menjar-se la millor tallada del darrer tombet de la penombra. No aixecaré el cap en sentir passes pel carrer. Tota aquesta quietud, egoista, la voldré només per mi. Què bella és la rutina quan ets capaç de tocar la felicitat amb la punta dels dits! Deixau-me aquesta humitat de setembre, sota la vella làmpara que escarneix la meva mirada perduda cap a la silueta fosca de cada una de les senzilles plantes del jardí! Només uns dragons comparteixen el secret amb mí però ells van a la seva, caçant la seva obsessió. Mengen per fam o per instint?

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS