Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Quietud de setembre

joanperello | 05 Setembre, 2011 20:55 | facebook.com google.com twitter.com

Fotografia: Juan Alfonso Pérez Salazar
   Ahir, de matinada, va ploure a voler després d’un dia de mar vella, de bandera vermella a algunes platges, amb l’aigua marronenca, arrossegant el fang de ves a saber quin territori. Avui, almanco l’horabaixa, la climatologia s’ha dedicat a crear quietud. Mires el mar, la fesomia de Cabrera davant, i penses que si has de creure en res ara és el moment. Tens dret a somiar i a travessar la frontera de l’optimisme. En deixar les vistes del mar, la bicicleta i tu ja sou un tot únic, pedalejant cap a les fites de la rutina. No hi ha urgències. Foravila pels qui no n’entenem de la seva realitat és l’esplendor de la natura. La veu del mar / arrancant el silenci del silenci, diuen uns versos de Charles Tomlinson. Camí de tornada cap a la mar, un altre pic. Els escars mal esbucats atien la fosca que comença a caure. A la mar dues imatges contraposades. Un llaüt lent amb llum tènue i la sonoritat de la tradició contra una moto d’aigua amb un renou que fa fàstic. La meva cal·ligrafia ja té dubtes. Quina llàstima haver de mirar el rellotge, comprovar-ne l’hora i posar el despertador a les sis, i per no gaudir de cap paisatge! Però robaré temps al temps encara per llegir unes pàgines de Saul Bellow, per exemple.  

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS