No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj Segui @joanperello Tweet
joanperello | 03 Setembre, 2011 10:08 |
Cioran, en parlar de la seva relació amb Michaux, afirmava que li havia reprovat el fet d’haver volgut aprofundir massa amb un tema, ja que això el feia assemblar un científic. L’escriptor, diu Cioran, no ha de tenir una mentalitat de científic, sinó que només ha de suggerir. Jo, que coincidesc amb aquesta idea del suggeriment com a eina de la literatura, i que respect molt els científics, i als quals no neg la seva capacitat creativa, me deman quin llibre hauria escrit jo si fos del difícil gremi dels científics. Potser hauria volgut escriure un “Tractat del silenci”, o potser en plurar. Silencis, pauses, fragments... Ho deia Damià Huguet: “el corc d’aquest silenci que no té pau i dubta massa”.
Joan Perelló (Campos, 1953) Llibres publicats: Es massa difícil (Temptant l'equilibri), 1973/ Sempre trobaré algun dolor, 1973/ Baf de llavis, 1976/ Carasses, 1997/ La set del viatger, 2001/ Sal de Migjorn, 2002/ Manual d'ànsia, 2005/ Quadern de manobre, 2007/ A recer, 2009/ Inventari d'omissions, 2011/ L'error o la vida, 2013/ La casa del vespre, 2014 pàgina web de l'AELC: http://www.escriptors.cat/autors/perelloj
« | Abril 2018 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 |