Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Natura i literatura

joanperello | 02 Setembre, 2011 16:49 | facebook.com google.com twitter.com

Ho vaig llegir a Erri de Luca, un dia plàcid del passat mes d'agost, llegint a foravila, quan la canícula encara no havia entrat: "A la natura no existeix la tristesa". Poc després vaig comentar la frase en veu alta i en Joan Noguera en va discrepar, no de la bellesa de la frase però sí de la veritat de la mateixa. A la natura també existeix la tristesa, va dir contundent. I la mort, afegí. Li vaig haver de donar la raó, a la mallorquina, amb una petita capada d'assentiment i arrufant una mica les celles. Té raó en Noguera, una persona al que molts tenen com a un urbanita però que se mou molt bé trescant per foravila i per la mar, fins i tot pels oceans llunyans. També té raó De Luca, que presumeix de conéixer bé les muntanyes. Deu ser que la realitat i la literatura, fins i tot la realista, no sempre coincideixen. Tot aixó m'ha revengut aquest capvespre de setembre, xafogós, amb l'amenaça d'una pluja de fang, contemplant els fassers de ca meva que un dia també s'entristiren i semblava que qualcún podia morir. Han reviscolat, almanco de moment i jo seguesc donant-li voltes a una cosa indiferent. La literatura no és per esser fidel a la realitat. La literatura és suggerència. I jo tenc ganes de natura i literatura. Com el personatge de "El pes de la papallona" a mi m'agradaria abraçar els arbres.

Comentaris

  1. mika noguera
    natura i literatura

    curiós donar-li voltes a la tristesa de la naturalesa, és la natura que està trista o és a noltros ens ho pareix? de fet, la mort i la vida són part de la mateixa seqüència, i si podem deixar de mirar l'individu i ens fixam en la comunitat veurem que dins un fasser que s'està morint hi té lloc un espectacle, la transformació de la matèria per milers d'animalets que estan ben contents de poder-hi treure el suc. I amb això me'n record del moment en què s'obrí una clariana a la selva.

    mika noguera | 05/09/2011, 16:49
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS