Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Un cert vitalisme

joanperello | 01 Setembre, 2011 18:05 | facebook.com google.com twitter.com

Anava a escriure que m’agrada el mes de setembre, però en el fons no hi ha mes que no m’agradi. Potser som més vitalista del que aparent i del que pot semblar per les pàgines dels meus llibres. Ja ho deia Cioran: “La paradoxa de la meva naturalesa és que sent passió per l’existència, però alhora tots els meus pensaments són hostils a la vida”.  Aquests darrers horabaixes d’agost, en acabar la jornada laboral, encara he tengut ganes de trescar per llocs de Mallorca com Pollença i Cala Figuera, en dues jornades diferents. M’apassasionen aquests llocs, tot i certs desastres passats, presents i presumiblement futurs. Els carrers de Pollença o la bocana de Cala Figuera, els calons d’en Busques i d’en Boira me captiven. Mir i no me cans de mirar. Per unes hores me distrec del comportament dels mercats, les jubilacions, les reformes constitucionals o les bregues internes dels qui es volen esser candidats a les eleccions. La quietud de les buguenvil·lies, de tornada a casa, també me fan un efecte balsàmic, perquè m’impedeixen conectar-me a internet o mirar les notícies per televisió. Tanmateix Libia, Síria, Son Gotleu, PSOE i PP es posen a l’aguait per estroncar-me la meva capacitat de vitalisme i me fan esser hostil a la vida.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS