Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

ENCARNA VINYES

joanperello | 07 Juliol, 2011 21:27 | facebook.com google.com twitter.com

S’ha mogut oratge en aquesta nit de calor. Potser hi ha hagut canvi de vent, de llebeig cap a xaloc. Llegint m’arriba l’olor d’una sardinada i la música del Nàutic. He llegit Thomas Pynchon i, desconcertat, m’ha semblat que me traslladava al paradís de la maria, la música dels surfistes, les guerres de les bandes del narcotràfic, els detectius i els policies. No sé si ho he somiat o si m’he deixat endur per l’àcid de les pàgines, però m’ha semblat veure-hi Rocío Dúrcal i moltes sèries de televisió. Entre i entre hi ha fragments de la millor prosa. Les fulles de les palmeres de casa, amb la seva remor i una certa agitació,  ara mateix me recorden els millors moments de Pynchon. Repàs els correus electrònics i na Cèlia Riba me convida a la inauguració de l’escultura que Jeroni Bosch ha fet, per encàrrec d’ARCA, en homenatge a Encarna Viñas/Vinyes, just a la confluència dels carrers Isidoro Antillón i Llorenç Riber. Precissament l’època en que vaig mantenir més contacte amb en Josep Maria Llompart i n’Encarna, ells vivien al carrer Llorenç Riber i jo molt aprop. Ens topàvem sovint i fèiem algunes passes plegats. Eren els temps dels cerdos catalanistas, una pintada de l’extrema dreta que sovint apareixia al portal de la família esmentada. Per poc que pugui no hi puc faltar a la cita, dijous dia 14 a les 19 hores. Tot i que vaig tractar més en Pep Llompart, lector amable i crític dels meus primers poemes, tenc un record molt bo de l’energia d’Encarna Vinyes. No sé si a l’acte de dijous hi haurà representació política, però podria ser que a l’estimada Encarna, a més de tremolar-li les cames, se li estufi el pentinat. Ella, amb el seu company i uns quants de la seva generació, representen la integritat cultural i l’ètica d’aquesta terra. Nosaltres, els espectadors de la derrota. Llegesc Elisabeth Bishop: No és difícil dominar l’art de perdre. Recordem els cults.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS