Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Hotels a sa Ràpita: màscares, mascara...

joanperello | 30 Juny, 2011 21:10 | facebook.com google.com twitter.com

Hi ha en el meu vocabulari una paraula que tem per costum usar i que sovint no es llegeix com jo voldria. M’agrada la paraula mascara i que sovint esdevé màscara en mans de correctors i de lectors. La mascara i la màscara, tot i que a primera vista no tenen res a veure l’una amb l’altra, hi ha moments en que convergeixen i arriben a semblar-se. A vegades canviam la nostra fesomia, la màscara de la quotidionetat, amb mascara. D’aquesta actualment n’hi ha de molt de tipus i no sempre van associats al sutge, ni als carnavals o a les pintures de guerra dels indis d’antany. M’he distret de la lectura, un text que havia arraconat fa unes setmanes sobre l’oblit, de Maurice Blanchot, i m’he descobert amb aquesta dispersió sobre les màscares i la mascara, al jardí de ca meva a sa Ràpita, en aquesta nit que vol finiquitar el mes de juny, intentant sobreviure als atacs dels moscards, devora una espelma amb sucedanis de llimona. Mir les plantes i me fix especialment amb un ficus, quiet com l’ombra dels dubtes o l’evocació de l’oblit, i me n’adon del seu envelliment. Qualsevol diria que li han sortit canes a la verdor de les seves fulles. Mentre jo me faig preguntes sobre les màscares i la mascara, i a més he escrit sobre els records d’un temps quan ens embrutavem de vernis a la platja o de morques mentre culejavem motors, la gent també se fa preguntes sobre el que succeeix  a Campos dins l’àmbit polític municipal. Me n’adon, amb una mica de sarcasme, que el fet de parlar de màscares i mascara no és una casualitat. Imagin que la providència m’hi duu ja que, qualque pic, i a Campos amb insistència, la política és un joc de màscares on alguns polítics s’emmascaren fins a l’ànima, com si jugassin a canviar de fesomia, o de camisa. Per a oblidar-me del món, o per retrobar-lo, torn a la lectura de Maurice Blanchot. Ell diu: “Misteriós, el que es posa al descobert i no es descobreix”. Blanchot no pensava en Campos, però jo sí, i encara més especialment en sa Ràpita. Anit somiaré amb la mascara, les màscares i, sobre tot, en hotels.

Comentaris

  1. jaume
    Sobre hotels a Sa ràpita

    El teu article m'ha semblat, simplement genial. I penso que que abans que comenci la funció i el sutge penetri en el nostre cervell, ens hem de movilitzar.

    jaume | 14/07/2011, 08:13
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS