Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les barques de la boira

joanperello | 17 Maig, 2011 21:06 | facebook.com google.com twitter.com


 

He llegit el llibre de poemes de Miquel Cardell, Les barques de la boira, editat per Moll a la col·lecció Balenguera i que va guanyar el darrer premi Ciutat de Palma Joan Alcover. Sabia d'antuvi que el llibre m'agradaria per dues raons. Conec i admir l'obra de Cardell des dels seus inicis, l'any 1978, i perquè en vaig conéixer un tast un dia que el poeta recità algun d'aquests poemes. Llavonses ja me vaig quedar amb la suggerència particular que jo sospitava que el poeta ens volia transmetre.


Vaig tenir la sort de ser membre del jurat que va premiar el primer llibre de Miquel Cardell, Elegia de grumers, a Campos l'any 1978. Crec que era la primera vegada que jo formava part d'un jurat literari. Ara encara faig igual que llavonses quan reb els originals. Els mir un a un, passant els fulls ràpidament i llegint un breu text de cada un. M'agrada cercar la primera suggerència, la primera sensació. Record perfectament com amb aquell manuscrit m'hi vaig entretenir més que amb els altres en aquella primera presa de contacte. S'hi detectaven un ventall d'imatges valentes. Al cap d'unes setmanes, després d'haver rellegit unes quantes vegades tots els originals, me'n vaig anar decidit a la reunió amb la resta de membres del jurat disposat a defensar aquest llibre. Presidia la reunió en Josep Mª Llompart que abans d'iniciar-la, crec que ens trobavem totsols ell i jo, me va enflocar la frase: Supòs que no hi ha dubtes? Es referia naturalment al llibre de Cardell, el guanyador finalment d'aquella edició del premi Andreu Roig, que també jo havia guanyat amb el llibre Baf de llavis. D'aquella època record un horabaixa que jo estava malalt i que vaig rebre la visita del poeta. Passàrem unes hores, potser esvaint la febre amb glopades de gin, parlant de poesia, fins que es va fer fosc i el poeta de Llucmajor va perdre l'exclusiva que l'havia de tornar a casa. El vaig acompanyar amb el menut 850, per la vella carretera que junta Palma i Llucmajor a través de la costa de S'Aranjassa. Segur que parlàrem encara més de Damià Huguet, Vicent Andrés Estellés i Blai Bonet entre d'altres. Ni ell ni jo, tot i que amb algunes pauses, no hem traicionat mai la poesia.


No es pot dir que des d'aleshores Miquel Cardell s'hagi prodigat massa: Magazine (1983), Instamàtic (1990), Material de calendari (1993), Tebeo (1992), Sota la volta de ferro (2000) i Les terrasses d'Avalon (2008) són les obres que s'avancen al llibre que acaba de publicar i que ja ens mostren l'itinerari d'una poètica contundent, sense concessions. Avui mateix, al diari Balears, en Bartomeu Fiol diu d'aquest autor: "Hem de concloure que la ja dilatada carrera de Miquel Cardell en l'exercici de la parenta pobra, que es va produint lentament però de manera molt consistent i del tot imparable, ha de merèixer el nostre major respecte."


El llibre es divideix en quatre parts: Les crosteres de l'erm, Informacions meteorològiques, De la boira i 9 poemes. De la primera part també ja en coneixíem la seva intenció ja que són textos que acompanyaren una exposició de Guillem Nadal l'any 2001, amb Damià Huguet i el seus paisatges com a protagonistes principals. Si alces els ulls veuràs passar les barques / carregades de pols i calabruix / per un cel de rostoll. El paisatge, i no només en aquesta primera part, jo crec que té un protagonisme importantíssim i el posa al servei de la poesia, sense escatimar encara que amb contenció el seu homenatge a alguns poetes essencials, com Wallace Stevens. El llibre és una road movie per carreteres secundàries, turons i carrerons de fanals amb poc llum a la serena. Poetes, records i el paisatge essencial, senzill, amb la banda sonora d'una generació. Un llibre que he rellegit amb molt de gust.

 


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS