Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

l'espera l'oblit (llegint Blanchot)

joanperello | 22 Abril, 2011 21:03 | facebook.com google.com twitter.com

No sempre és un bon dia per llegir llibres difícils. Raons estrictament familiars, de felicitat familiar per ser més exactes, fan que mantengui una certa inquietud a mesura que passen les hores. Emoció continguda. Així i tot aparent donar-li una nota de normalitat al meu comportament. El dia també és presenta difícil, climatològicament parlant. He llegit fragments de L'attente l'oubli de Maurice Blanchot. Ho repetesc, amb inquietud. No és dolent, literàriament parlant, mantenir aquesta situació d'inquietud. Jo, tot i que patesc llegint alguns textos, ho agraesc perquè m'agrada topar-me amb literatura que sàpiga sortir-se'ns dels marges establerts i que, tot i que a costa de perdre continuïtat, exposi la seva creativitat per molt fragmentària que sigui. Exposi? Quan dic exposi pens en dues línies d'actuació diferents. La primera, naturalment, és la d'exposició narrativa, però potser la que més m'interessa és la d'exposició al perill, la d'arriscar-se. Seguir parlant d'aquest llibre seria entrar en contradicció amb mi mateix. Parlar d'un llibre, més enllà d'esmentar-lo que és el que a mi realment m'agrada fer, és fer el paper de crític, un paper que no sóc capaç d'assumir. De la literatura m'agraden dues coses sobre tot: la lectura i la suggerència. Fins i tot a vegades, si me veig estret a l'hora de triar, preferesc la suggerència. El llibre de Blanchot, fora de moda, tot i que no he arribat a la meitat, me suggereix moltes coses. Fins i tot el llegesc en clau de dietari, o de teatre... El mateix Blanchot va escriure que no podia facilitar la lectura de les pàgines del seu llibre expressant de manera simplificada el que proven de dir. Honestament, deia, no podia. I jo, som honest, quan parl bé d'un llibre que no puc explicar? A través de les paraules encara hi passava una mica de llum.

il·lustració: Eduardo Estrada

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS